Lleugeres paraules

Un relat de: Teclac

Recordo uns anys en que no es controlava infinitut de les hores ni la efimeresa dels segons.

Rellotges...

Temps passat, te n'has anat.

Presses, presses...

Ens coneixiem entre nosaltres, ara ni a nosaltres mateixos.

Diuen que penso que llegeixo.

Però en canvi, escric que penso que tot és res.

Córrer o caminar? Veure el temps passat?

Endavant!







Comentaris

  • !Et seguire llegint.[Ofensiu]
    jos monts | 17-10-2008 | Valoració: 9

    M'ha agradat si...

    Mai es tard recordant el passat, si provenim del present.

  • EI, MOLT BÒ![Ofensiu]
    EULALIA MOLINS ARAGALL | 16-10-2008 | Valoració: 10

    Ho fas molt bé, no se com parles, però has dit el que volies dir, n'estic segura. Encantada d'haver-te trobat, et seguiré llegint.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Teclac

Teclac

6 Relats

9 Comentaris

4881 Lectures

Valoració de l'autor: 9.40

Biografia:
A l'inici de la dècada dels noranta vaig veure per primer cop la llum del dia.

Hi ha gent que es pregunta per què escric, certament que no ho se, pot ser que trobi la lletra més elegant que la paraula i molt menys fugisera.






"Nascut en un món que no era el meu, vaig decidir-me a construir-ne un de propi."