El nostre pas pel món, qui sap si algú se'n recordarà

Un relat de: Teclac

-El nostre pas pel món,
qui sap si algú se'n recordarà.

-Naixem, exisistim i morim?

-No! M'hi nego!

-Quan mori el nostre record,
quan mori l'últim rastre de gent
que pugui recordar el nostre nom,
podrem dir del cert, que ja no estem.

-Terrible...

-Però quina solució ens queda,
sinó resisitir-nos a aquest fet.

-Engany!

-Podem amagar-nos en la història,
i així entregar al món la nostra memòria.

-No pot ser això!

-Tant cert com que tu i jo parlem,
i a la vegada ens escoltem.

-Llavors... com?

-A les parets del temps,
escriguem la nostra història.





Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Teclac

Teclac

6 Relats

9 Comentaris

4883 Lectures

Valoració de l'autor: 9.40

Biografia:
A l'inici de la dècada dels noranta vaig veure per primer cop la llum del dia.

Hi ha gent que es pregunta per què escric, certament que no ho se, pot ser que trobi la lletra més elegant que la paraula i molt menys fugisera.






"Nascut en un món que no era el meu, vaig decidir-me a construir-ne un de propi."