L'horitzó

Un relat de: Teclac

Ajagut, parlant a l'infinit: et sento, t'escolto, et miro, t'observo, et parlo...no contestes.

Raus inmòbil al pas del temps, jo no. Saps que algun dia deixaré de pensar en tu...no contestes.

Des de la claror del dia fins a la foscor de la nit. Dic el teu nom...no contestes.

Saber que estàs m'ajuda, ets la llum que il·lumina els meus pensaments. Crido desesperadament el teu nom...no contestes.

...

Però se que estàs pendent de mi, sempre a l'aguait de que jo et digui alguna cosa, no contestes perquè tens vergonya.


Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Teclac

Teclac

6 Relats

9 Comentaris

5011 Lectures

Valoració de l'autor: 9.40

Biografia:
A l'inici de la dècada dels noranta vaig veure per primer cop la llum del dia.

Hi ha gent que es pregunta per què escric, certament que no ho se, pot ser que trobi la lletra més elegant que la paraula i molt menys fugisera.






"Nascut en un món que no era el meu, vaig decidir-me a construir-ne un de propi."