Llengua descoberta (V)

Les Umpes no estaven babaues i van seguir-me amb la mirada fins que vaig girar pel camí que portava a ma casa. No m'importava que no em deixaren entrar per la porta de casa de la metgessa, sabia que hi havia una altra gruta d'entrada per casa del batle. Vivia allà i havia tingut molt de temps per investigar tots els indrets de la casa. En un primer moment vaig pensar que el batlle i la metgessa es veien d'amagades, però ell mateix em va explicar que la metgessa era la seua filla.

Aquest túnel no el coneixia ningú, sols la metgessa, el batlle i la dona d'aquest darrer. La resta del poble ho ignorava, així que vaig aprofitar-me de l'ocasió i vaig endinsar-me pel túnel. Vaig haver de passar-lo a quatre grapes i a les fosques. Una pedra acabava de colpejar-me al cap quan vaig comprovar un raig de llum en un dels laterals del túnel, em va estranyar, perquè estava segur que encara no havia arribat a la casa de la metgessa.

Uns quants metres més avant vaig poder comprovar que el camí es partia en dos, el caminal que eixia cap a la dreta era llarg i estava fosc, aquell devia ser el de casa de la metgessa, ja que creuava el poble en direcció a sa casa. En canvi, l'altre caminal s'obria cap a l'esquerra i la llum no semblava tan propera com m'ho havia semblat al principi. Aquest camí era molt llarg i prenia la direcció cap a la muntanya, creuant-la, ja que la casa més propera a la muntanya era la del batlle.

Vaig escollir anar cap a la llum, seria més fàcil i sabria on donava allò. Després d'haver avançat uns metres vaig comprovar que el camí s'eixamplava i que arribat a un punt podia caminar d'empeus. Això sí que era ben estrany. Cada cop tenia la llum més propera i notava una forta olor a pudent. Per fi vaig ensopegar amb el que semblava una porta, però que en realitat eren dues fustes mal ajuntades i pitjor col·locades a la paret.