Llengua descoberta (III)

Caminant i escorcollant tot el que veia vaig ensopegar amb una pedra col·locada al davant d'una de les coves. La pedra tenia un estrany símbol pintat al damunt. Sense adonar-me'n, una mà m'agafà i m'estirà cap a dintre de la cova i m'empentà fins al centre del que semblava un menjador.

No tenien televisió, ni llum elèctric, ni calefacció, ni ordinador, ni ràdio, ni telèfon, res. En aquell moment vaig plantejar-me marxar, però vaig llevar-m'ho del cap quan, en arribar al davant del foc, una Umpa va eixir de la cambra del costat i va parlar-me.

No vaig entendre res, però vaig quedar totalment encisat per aquell so. Les paraules naixien de la seua boca i es convertien en un cant preciós que convidava a escoltar el que deien, tot i no entendre res. Potser aquesta fou la causa principal que va fer que em quedara.

Després d'allò i d'explicar, mitjançant signes, per què havia anat a parar allà, van acollir-me en aquella mateixa casa sense cap mena de problema. Tenien una cambra de sobra. Sabia que la convivència no anava a ser gens fàcil, ja que no ens enteníem.

Totes les coves tenien la mateixa distribució, com vaig poder comprovar quan duia allà un cert temps i havia passat per gairebé totes les cases. Una altra cosa no, però els Umpes eren molt amables i, sobretot, molt agradables. En adonar-me d'aquest fet, vaig enregistrar-ho a la cinta número quaranta-cinc, les altres quaranta-quatre les tenia guardades a la cambra que m'havien acondicionat el batlle i la seua dona. Totes les cintes les començava dient el número, així el que m'assegurava era saber sempre quina anava rere de l'altra. A més, cada cop que enregistrava quelcom, deia el dia en què ho havia gravat.

"Cinta número quaranta-cinc. Dia setanta-tres des de la meua arribada. Avui m'he adonat que totes les cases tenen la mateixa distribució excepte la del batlle, que és més gran que les coves de la resta dels Umpes. Aquest fet possiblement siga la prova que el batlle és qui més poder té al poblat. Tot i això, en l'únic que es diferencia l'estança és que la casa del batlle té dues habitacions més que la resta: una on a sovint s'ajunten un grup d'Umpes mascles per enraonar i una altra, on jo dorm. Tota la resta és igual: la cova té una mena de rebedor menudet que dóna pas al que podria considerar-se com a menjador-sala d'estar. A la dreta d'aquesta estança es troba la cuina, i just a l'esquerra es troba l'habitació dels Umpes".