Llengua descoberta (I)

"Al nord del país s'ha descobert una nova espècie humanòide". Així començava la notícia dels informatius del 5 de març del 2210. No em negareu que era un titolar impactant. Eren les 13:13 exactament, recorde aquell dia perfectament.

En escoltar això va envair-me una estranya sensació, una mena de desig irrefrenable de conviure amb aquella gent. A mi, a un psiquiatra conegut i reconegut als 32 estats del món, se'm va antoixar anar al poble aquell.

"Tenen una llengua que gairebé els topa a terra". Amb cada paraula que pronunciava aquella locutora rossa i d'ulls verds molt bonica, sentia més ganes de conéixer la tribu dels Umpes, així els anomenaven, almenys en aquella emissora de ràdio.

"També tenen un llenguatge propi i indesxifrable. Cap especialista no ha pogut esbrinar què diuen i molt menys el seu codi lingüístic". Eren ben estranyots, sí senyor. Ho tenia decidit, a l'endemà mateix faria les maletes i aniria a aquella zona on es trobaven els Umpes.

Vaig agafar el llit ben aviat perquè em passara ben a pressa el temps i fer més curt el moment d'angoixa. Tot i això vaig passar la nit despert, pels nervis. Intentava fer-me una idea de com viurien, de què menjarien, de com vestirien, de què sentirien davant la meua presència. En definitiva, vaig intentar imaginar com seria la vida allà.

Per alguna estranya raó estava segur que viurien de la mateixa forma que nosaltres: en blocs de pisos que semblaven formiguers on les formigues esdeveníem les persones que els ocupaven. Era ben difícil conéixer fins i tot el teu veí, així que als habitants de les altres plantes ni somiant.

En canvi, l'alimentació havia de ser totalment diferent a la nostra, on s'havia imposat el menjar ràpid que et duien a casa per evitar així també mantenir relacions socials amb la resta de la gent que no fóra la dona i els fills; jo, però, no en tenia, ni de dona ni de fills.

Els Umpes no podien menjar el mateix que nosaltres per una simple raó, la seua llengua gairebé els topava al terra i sempre la duien penjant. Entre pensament i pensament se'm va fer de dia.