Cercador
Llastima!
Un relat de: cassigall blau- Compartir:
Vora l'ardor
de la fosca que amaga
un fil de llum
Deixo passar
el meu somiar que sempre
acaba en fum.
Tornare sol
a trencar les cruilles
a contrapàs
i deixare
que el vent m'enpenyi dintre
del meu fracàs.
Comentaris
-
Holaaaaaaaaa!![Ofensiu]Mai | 01-02-2006 | Valoració: 10
Gràcies un altre cop per comentar i valorar la meva petita obra d'art. Veig que tu tampoc t'estàs de res, eh! ja que penso que els teus versos gaudeixen d'un carisma molt especial: se't filtren dins l'ànima, talment com la primera alenada del matí.
Referent a la María Mercè Marçal, només he llegit CAU DE LLUNES i alguns poemes espargits per la xarxa. Les meves preferències es decanten més cap a la poesia de Carles Riba, Màrius Torres o la verdegueriana...
Quan pugui aniré a veure la teva poesia la tomba de la Maria Mercè Marçal (segur que és una joia!).
Jo també tinc un sonet dedicat al MIQUEL MARTÍ I POL i ara el publicaré al RC.
Un dels meus somnis, és la publicació d'un llibre de sonets;que confio fer-ho realitat algun dia proper.
Una forta abraçada!!
Montse
-
Molt bó...[Ofensiu]ambre | 12-12-2005
Aquesta esperança "fil de llum" que es va perdent en cada vers, empeny al fracàs. MOlt ben descrit !
-
un poema[Ofensiu]silvia_peratallada | 08-11-2005
trist, però preciós i dolç alhora...
m'ha agradat molt!!
saluttt!!
i força!!
Sílvia