Cercador
Llarg poema dedicat a Miquel Martí i Pol
Un relat de: Marc Freixas- Compartir:
La quietud perduda del teu rostre en el meu cor,
és el record que sosté la teva absència d'enyor;
et llegeixo i t'he llegit,
i et rellegiré cadascún dels teus poemes,
per seguir el rastre que deixes amb el teu llegat.
Altre cop ets tu,
i tan hi fa mentre siguis tu;
doncs ets el prodigi,
que m'ha fet sentir la genialitat de les paraules.
La quietud perduda del teu rostre en el meu cor;
la quietud perduda de tots els poemes que has deixat escrits,
en aquest llibre que ara puc tocar amb les meves mans.
Altre cop ets tu,
qui m'ha fet sentir la genialitat de les paraules.
Aquest espai,
és la llum que viu dins del meu cor;
la flama encesa per sempre en la dolça tendresa,
la vida mateixa que m'ensenya els teus poemes :
un per un,
lletra per lletra,
vers per vers,...
Aquest espai,
s'omple de tu en tot el seu esplendor,
sense negar-me cap dels teus desitjos i delits,
per satisfer els meus ulls, embadalits,
amb les teves creacions poètiques.
Sóc ull-près dels teus poemes;
m'inscric com a lector del teu talent,
i em refaig a cada instant,
mentre reservo el dret a llegir-te, lliurement.
Fas el moment tendre,
les paraules fàcils i els dies agradables;
et cobreixo de tot jo per guardar un trosset de tu,
i acomplir una mica del meu somni.
Comentaris
-
A mi[Ofensiu]Ze Pequeño | 28-04-2006 | Valoració: 10
m'ha semblat curt....
D'entrada et puc dir que l'estil del poema m'agrada molt. Aquest tipus de poema "llire", sense una mètrica concreta, sense una rima específica, m'atrauen molt més. I començo a veure que en això ets un artista.
I què dir d'aquest poema? Que es nota que el senties i que el portes dins. Té un toc d'intimitat que gairebé m'he sentit intrusa llegint-lo. És com una relació íntima entre tu i el poeta.
Molt bon poema. Has sabut estar al seu nivell.
Una abraçada.
Salz. -
Gràcies company[Ofensiu]roda03 | 07-12-2005 | Valoració: 10
Hola Marc,
Aquests dies en què han estat plens els homenatges en record d'en Miquel i dels quals te n'anomeno: Esparraguera, Roda i Tordera, als quals he pogut assistir, només em queda el comentari que t'escric per agrair-te que poetes com tu facin que el record per en Miquel no s'apagui mai. Tots vosaltres : Salz,Jospe,Carme Cabús, Oh capità,Lavínia,Pauli Rosasp, etc...
Fan que tots tinguem l'ombre del mestre que sempre ens acompanya recolzada damunt les notres esptalles.
Un brindis per en Miquel i per tots nosaltres,
Roda03 -
què primitiu!!![Ofensiu]Capdelin | 06-05-2005 | Valoració: 10
"ets el prodigi que m'ha fet sentir la genialitat de les paraules! uauauau!!! què fort!!!
per què... què són les paraules? cèl-lules mortes en pàgines de diccionari... sense vida... Què són les paraules? dites per boques interessades, brutes, ignorants i buides... mots oportunistes que critiquen i envegen, prostituïdes per caspa fòssil que ignorància amaga...
quan un poeta agafa mots, els mima, els besa, els situa suaument, els associa, els pentina, els hi dóna importància i vida... dignifica al mot que es converteix en ànima sublim de la poesia.
fantàstic, amic!!! -
Genial![Ofensiu]Carme Cabús | 13-06-2004 | Valoració: 10
Genial i sentit en el lloc més profund. Fas poesia de veritat, Marc, i vas molt enllà. Em transmet el teu amor per la paraula, el dolor de la immensa pèrdua, la felicitat que el poeta resti amb tu, amb nosaltres, en la seva obra. Resti a despit de qui vol rebaixar i emmanillar la nostra cultura. I Martí Pol, per goig de tots nosaltres, perviu. I tu també fas que segueixi vivint.
Felicitats de debò!
Carme
Valoració mitja: 10
l´Autor
725 Relats
1414 Comentaris
872633 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.