Lladres

Hi ha lladres de metros i d'autobús, que s'emporten el monedero o la cartera, aprofitant una empenta.
D'altres roben en els restaurants i a les cafeteries, mentre la gent dina tranquil.lament i pren café tot fent tertúlia amb els amics.
Sempre hi ha qui t'avisa d'una taca a la solapa, i mentre la busques, el company pispa la bossa ...
També quan t'atures amb el cotxe en un semàfor, s'ha de vigilar perqué si et piquen al vidre lateral per preguntar-te per un carrer, per l'altre banda algú pot ficar la ma per la finestra, o obrir la porta i estirar-te tot el que hi portis dins.
Alguns lladres es fan passar per inspectors de qualsevol companyia, i mentre fan veure que et revisen el gas o el llum, et revisen els calaixos de casa.
Els avis són molt sovint asaltats a la sortida del Banc i els deixen sense pensió.
Alguns espavilats dupliquen targes de crédit i compren de tot ... carregant-ho al teu compte.
Hi ha lladres ben vestits, que roben des d'alts càrrecs , sigui en un Banc, sigui en una Empresa, sigui des del gobern.
Hi ha lladres que s'han fet famosos i quan els detenen es guanyen uns diners fent un llibre que explica les seves fetxories.
D'altres, no els enganxen mai, i es fan un bon tip de riure.
Alguns lladres, són de la família. Són aquells que se les empesquen per robar la herència als germans, tot fent firmar un testament que els afavoreixi.
Hi ha lladres d'obres d'art, que venen a persones "honrades" que tenen diners a carretades. Tants diners tenen, com per comprar les peces robades.
Alguns lladres porten sotana i fan comprar el cel a les beates, però a aquests ja els perdona Déu quan es confesen.
Quin lladre, aquell que fingeix estimar, per colocar-se en una familia adinerada.
Lladres que escalen balcons per robar quatre joies sense gaire valor, però amb bon pes sentimental, al ser records de familia.
Lladres necessitats de diners per comprar drogues.
Lladres obligats, menors d'edat, que entreguen la mercaderia als pares.
Lladres polítics, que roben informació, per filtrar-la a la premsa, si d'aquesta manera poden ensorrar a la competència.
Hi ha lladres de tota mena.
Hi ha lladres a grapats.
I aquells lladres de fórmules científiques que venen al millor postor.
A mi els que em feien gràcia, eren aquells de la peli de José Luis López Vázquez "Atraco a las tres". Aquells que es posen les mitges a la cara.
També m'agradaven els de la peli "El golpe"... oi que feien goig?
I qué me'n dieu d'aquells lladres dels rics que ho donaven tot als pobres?
I els pirates , lladres de vaixells, ahir i avui?
Lladres, estafadors, que venen números de loteria que si toquen no s'arriven a cobrar mai.
Ah ! i m'han dit que en aquesta professió no es nota gens la crisi.