Cercador
L'infinit abandó de l’església de Sant Cristòfol de Campdevànol situada al costat del cementiri
Un relat de: Antonio Mora VergésEns aturàvem la Maria Jesús Lorente Ruiz i l’Antonio Mora Vergés , davant del porxo de la que fou rectoria de l’església parroquial de Sant Cristòfol de Campdevànol entre la fi del segle XVII i l’any 1.885. El pas obert dalt d’un turó – que atorga al conjunt un aire medieval - es va fer per conservar l'antic camí ramader que venia de Ripoll i seguia cap a Ribes de Freser.
L’edifici d'una nau rectangular i capelles laterals, està completament arruïnat, i s’endevina pe les escletxes de la porta que el sostre ha cedit, únicament el campanar de base quadrada s’aguanta alterós, reivindicant la seva funció de guaita i bada, que ningú hores d’ara, recorda ni demanda. Al costat , lligada a la dissort d’aquesta església, compartint el seu estat d’abandó , i aguant-se miraculosament l’una amb l’altra resisteix la casa rectoral.
Del que fou harmoniós conjunt , només se'n conserven les façanes, de maçoneria, amb alguns carreus de pedra ben tallats.
Sant Cristòfol de Campdevànol, ha tingut fins a tres esglésies dedicades a Sant Cristòfol, la primera situada dalt d'un turó de la banda de ponent del poble, era un notable edifici romànic, datat entre els segles IX i XII, que va ser la seu de la parròquia fins al segle XVIII; la segona, situada avui al capdamunt del cementiri fou consagrada l'any 1701; les raons – sempre volem justificar-ho tot – bàsicament son d’ordre econòmic i demogràfic, el poble creixia a la intersecció de les valls del rius Freser i Merdàs. Fins a l’any 1885 exercí totes les funcions d’un temple parroquial; amb la benedicció de l'església actual situada dins el nucli urbà, romangué únicament com a capella del cementiri, fins arribar a l’actual situació d’abandó i incúria, que és alhora inexplicable i inexplicada.
Defensem la procedència del topònim de la població, des de la localització en aquest indret d’un temple i/o santuari dedicat a la dea Ibera Banda, - KANTA-BANDA-LE - que donarà nom al lloc de Campdevànol , passant de cantavàndal a camde-vandal, i finalment ja a la baixa edat mitjana al Campdevànol . Roma – que acceptava encantada qualsevol divinitat, ja fos grega, egípcia, ibera o germànica - la transformarà en la “Santa dea Tutela “. El topònim Campdevànol és un autèntica raresa filològica, ja que en d’altres llocs ha evolucionat cap a Tudela.
Negàvem – i neguem – la vinculació que es fa popularment amb els vàndals, i això malgrat l’infinit abandó que percebíem en la nostra visita a l'església de Sant Cristòfol (situada al costat del cementiri).
L’edifici d'una nau rectangular i capelles laterals, està completament arruïnat, i s’endevina pe les escletxes de la porta que el sostre ha cedit, únicament el campanar de base quadrada s’aguanta alterós, reivindicant la seva funció de guaita i bada, que ningú hores d’ara, recorda ni demanda. Al costat , lligada a la dissort d’aquesta església, compartint el seu estat d’abandó , i aguant-se miraculosament l’una amb l’altra resisteix la casa rectoral.
Del que fou harmoniós conjunt , només se'n conserven les façanes, de maçoneria, amb alguns carreus de pedra ben tallats.
Sant Cristòfol de Campdevànol, ha tingut fins a tres esglésies dedicades a Sant Cristòfol, la primera situada dalt d'un turó de la banda de ponent del poble, era un notable edifici romànic, datat entre els segles IX i XII, que va ser la seu de la parròquia fins al segle XVIII; la segona, situada avui al capdamunt del cementiri fou consagrada l'any 1701; les raons – sempre volem justificar-ho tot – bàsicament son d’ordre econòmic i demogràfic, el poble creixia a la intersecció de les valls del rius Freser i Merdàs. Fins a l’any 1885 exercí totes les funcions d’un temple parroquial; amb la benedicció de l'església actual situada dins el nucli urbà, romangué únicament com a capella del cementiri, fins arribar a l’actual situació d’abandó i incúria, que és alhora inexplicable i inexplicada.
Defensem la procedència del topònim de la població, des de la localització en aquest indret d’un temple i/o santuari dedicat a la dea Ibera Banda, - KANTA-BANDA-LE - que donarà nom al lloc de Campdevànol , passant de cantavàndal a camde-vandal, i finalment ja a la baixa edat mitjana al Campdevànol . Roma – que acceptava encantada qualsevol divinitat, ja fos grega, egípcia, ibera o germànica - la transformarà en la “Santa dea Tutela “. El topònim Campdevànol és un autèntica raresa filològica, ja que en d’altres llocs ha evolucionat cap a Tudela.
Negàvem – i neguem – la vinculació que es fa popularment amb els vàndals, i això malgrat l’infinit abandó que percebíem en la nostra visita a l'església de Sant Cristòfol (situada al costat del cementiri).
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5463498 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.