L'impossible no és ningú

Un relat de: Marc Freixas

El cel vol caminar,
la terra vol volar,
la vida no existeix,
la mort sóc jo,
la cuina es vol emborratxar,
el dia està fet de plàstic dur,
la nit està feta de fusta de pi,
la pantalla no existeix,
i les paraules ens fan por...

però Kurt Cobain encara és viu,
i John Lennon i Paul Mcartney també,
i Sisa no és cap robot,
i el capità enciam és un guerrer.

I visc al planeta Mart, on tot és de color roig,
i encara que la vida no existeixi, jo respiro el verí que em vol fer morir,
i si sóc la mort, doncs ja m'espavilaré tu!!!

Perquè jo no sóc ningú, però sóc aquí al teu costat o lluny de tu,
i tan se val ser ric o pobre,
si riure o plorar,
si viure o morir...

i encara que em destrossin les idees, que per una que perdré, mil de noves en sorgiran,
que ja és molt!!!

A correcuita puc escriure, i si t'agrada bé i sinó també,
i que si la quantitat,
i que si la qualitat,
i que si aquí,
i que si allà...

buuffaaaa!!!!

A mi m'agrada escriure i fer versos lliures,
i em passo la mètrica per un lloc tot respectant-la,
i no pateixo per si a tu ja t'està bé,
que mentre a mi me'n faci el pes ja en tinc ben bé prou...

perquè tot artista ha de preservar la prioritat del seu fer més natural, del seu fer més primitiu

PERQUÈ L'IMPOSSIBLE NO ÉS NINGÚ

Comentaris

  • uauau!!!![Ofensiu]
    Capdelin | 08-03-2005 | Valoració: 10

    m´has deixat de pedra! és com si m´haguessis pres els pensaments, els meus somnis... l´únic que jo no ho hagués escrit tant i tant bé...!!! m´ha enriquit, m´ha satisfet i m´ha animat al pensar que al menys ja som dos en el planeta que ens considerem primitius, quin luxe!... que escribim el que surt de dins de les cèl-lules primàries... allà on no hi ha correctors, retocs sofisticats, plagis, maquillatges enllluernadors, formes i tradicions poètiques, lleis i morals ortogràfiques, models ni obligacions de complaure a ningú... la poesia surt així de bruta i natural a la vegada...
    m´has deixat enlluernat amb aquesta dosi potent d´imaginació, d´originalitat, d´independència, de llibertat... perquè l´impossible no és més que un punt de vista arcaic dels que estan aferrats a lo material i etern possible...
    i jo que no et llegia gaire... i ara m´has deixat pres de les teves pròpies coordenades poètiques...
    felicitats, Marc... et seguiré llegint... i enriquint-me dels teus escrits i de la teva mentalitat que ens ells s´hi traspira...
    una abraçada!!!!

  • i tant que sí[Ofensiu]
    març | 07-03-2005

    per mi, almenys, la millor poesia és la que surt de més endins, com l'autor la sent. La mètrica...només és un pur tràmit. Sovint, per voler ser massa correctes es perd tota la gràcia...S'ha de veure, també, què s'entén per correcte...

    En fi, crec que m'he embolicat una mica. En qualsevol cas, espero que m'hagis pogut entendre.

    M'ha agradat molt!

    Una abraçada!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1418 Comentaris

820849 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.