L'hora Social

Al llarg del dia, quan surto a prendre el meu esmorzar a la plaça - si fa bon temps - , quan cruço aquest mateix espai, de camí fins on tinc aparcat el vehicle que em portarà fins a casa, desprès de la feina, constato que hi ha força persones que romanen passivament assegudes als bancs, alguna crida i deseguida veus que es tracta del més pobret de tots, que es pensa que el fet d'aixecar la veu donarà raó als seus arguments; sovint el tema versa sobre qüestions socials, quasi sempre insistint en les mancances del mal anomenat Estat del Benestar. Mai, mai, mai a cap d'aquestes persones se li ha passat pel cap,que ells, - tots i cadascun - poden fer moltes coses per fer realitat aquest Estat del Benestar, algú em dirà , quines ?

Primera, en tots els casos l'existència de temps lliure queda clara, oi ?, així que fora assenyat pensar que aquestes persones podrien perfectament dedicar almenys una hora al dia als altres, fer realitat allò de l'hora SOCIAL; de fet tots tenim aquesta obligació moral, i només una minoria dediquem una mínima part dels nostre temps als altres.

Segona, les més d'aquestes persones son poc o gens participatives en la vida democràtica, cap d'elles forma part d'un grup polític, i els més fins i tot, no exerceixen el seu dret de vot, renunciant així a aquesta mínima possibilitat de control, sobre les decisions que acaben afectant-nos a tots.

Tercera, no es gens infreqüent que entre aquest grup de persones, trobem una gran part de defraudadors socials, falsos malalts, jubilats que treuen medicaments - amb la col·laboració ACTIVA dels seus metges - per a d'altres persones - en ocasions fins i tot amb expectatives de guany, amb l'esforç de tots, i aquesta mena de "lumpen" que es crea quan a la caiguda del control moral, no el substitueix cap altra cosa, com en aquest moment succeeix arreu.

Es evident que cal reforçar el control democràtic, que la societat ha d'impulsar accions per limitar el poder omnimode d'alguns dels nostres polítics, que a aquest col·lectiu també li ha d'arribar la "tolerància zero", i quan per exemple, trobem un senyal de tràfic mal col·locat - n'hi ha tants, oi ? - puguem denunciar-ho amb la seguretat de que algú serà cridat a l'ordre, i si el senyal estava posat amb ànim d'aconseguir augmentar la recaptació de sancions - també n'hi ha , oi ? - alguns agents i fins i tot la mateixa Consellera, acabin amb els seus ossos a la presó. Un objectiu raonable, fora reduir els nivells de corrupció - activa o passiva - només a un 1% dels empleats públics, i donar rebombori al tancament d'alts càrrecs, Consellers, Diputats, Jutges ,....

Aquest canvi, també s'ha de reflectir en la societat, i cal passar de demanar l'esforç social de tots, a regular la prestació efectiva de l' HORA SOCIAL, per part de tothom, imposant sancions a qualsevol que pretengui saltar-se aquesta obligació ; reduint d'una part la despesa de l'estat d'una forma significativa, alhora que augmentant exponencialment el benestar de tothom.

podríem acabar amb paraules meravelloses com les dites per Martín L. King " He tingut un somni ", però com sempre per fer canvis de veritat calen més que paraules, oi amics lectors ?


(C) ANTONIO MORA VERGES