L'home insomne

Un relat de: tetrapharmakon

L'home insomne acluca un ull, acluca l'altre. Però no hi ha res a fer. La son no té pietat de l'enorme cansament que batega dins el cos. Es sent pesat, molt pesat, tot i la delicadesa de sa constitució. Escanyolit, els músculs, la pell i els òrgans semblen haver desaparegut. Un esquelet ambulant que es mou entre penombres.
Les penombres són casa seva. Una morada indigna per a un ésser humà. Humida, fosca i pendent de derruir-se. Les parets semblen fulls vegetals; si no fos cec, l'home insomne podria veure-hi a través. La capa de pintura, blanca en el seu dia, ha desaparegut deixant esquerdes de carbó i estranys jeroglífics grisencs i abstractes. Un llenguatge desconegut i sense lleis que embruta l'estança i deprimeix l'inquilí.
No hi ha res que tingui un alè de vida. Tot és mort a la casa de l'home insomne. Els mobles van deixar de refulgir molt temps enrera; ara són nius d'àcars i microbis color bru. No hi ha llibres ni ceràmiques ni souvenirs ni fotografies. No hi ha records ni a la casa ni al seu cap. No recorda res, no reconeix el passat. El temps se'l va descuidar en un infinit present del qual no sembla poder allunyar-se.
Totes les habitacions segueixen la mateixa norma. Són no res. En una hi ha les resquícies d'una cuina, on conviuen aràcnids i fongs, com una gran família en una mansió de brutícia. Només hi ha merda i pudor. No és oxigen el que es respira; és la ferum de la deixadesa i de l'oblit. Doncs l'home insomne, immòbil al seu racó, no recorda que allò és casa seva i que hi ha més món per assaborir.
No hi ha menjar a la nevera. La nevera ja fa temps que va defallir. Roman amb la boca oberta, sense esperança ni il·lusió, doncs llur fred conservador va fugir per la finestra a reunir-se amb l'hivern. Finestra, per dir-ho d'alguna manera. Uns forats irregulars pels quals no entra llum ni aire. Tan sols fred i malaltia.
L'home insomne porta molts dies en aquest estat. Un bon dia despertà i mai més ha pogut tornar al món inconscient. Ni la gana, ni la son són capaces d'obrir-li la porta dels somnis. No hi ha res dins el seu cap. Tan sols el batec d'una vida sense esperances i avorrida. Ja no pensa ni recorda. No és boig, perquè els bojos poden fer-ho. És un vegetal que no reacciona als sentits. Mira però no hi veu; respira i no regenera les cèl·lules; nota el fred del racó i no s'esgarrifa; sent veus llunyanes i no escolta què diuen. Només té un desig que amb el temps va oblidant.
Quan arriba la nit, res no canvia a la casa de l'insomne. La foscor és la mateixa i el silenci, sepulcral. Ell, immòbil, ja ni espera poder esperar. Sense temps, sense raons per moure's, sense alegria que percebre, decideix romandre aturat, per si la fi ve a buscar-lo. Aquest és el desig. El desig d'acabar. No pateix ni sent dolor, perquè de tant que n'ha sentit, s'ha immunitzat davant d'ell. Tan sols sap que la mort serà més viva que no pas aquest estat.
En un món selvàtic i selectiu, ell no és ningú ni és res. Cap ésser vivent pot trobar-lo a faltar, perquè cap sap de la seva existència: l'han mirat i no l'han vist. Maltractat per la comunitat de rates que poblen la ciutat, l'home insomne sembla un gat albí poruc i moribund sense forces per cridar ni ganes de caçar. Ha perdut la partida i l'ha acceptat sense embuts. Tan sols vol expirar el darrer alè que el dugui al descans etern.
L'home insomne no dorm perquè no té res en què somniar.

Comentaris

  • Món inconscient[Ofensiu]
    Biel Martí | 11-12-2005

    Sembla que l'home insomne del teu relat sembla viure en un malson permanent, del que no pot despertar-se, més que no estar despert i no poder adormir-se. Sembla doncs, una paradoxa tot el relat en sí. En la meva opinió, transmets molt bé tota l'angoixa que viu el personatge, angoixa que ha afectat tot el seu petit món (el pis) fins convertir-lo en una mena de mort vivent, o en vegetal, com tu descrius. Si no fos per què en ocasions repeteixes massa el mateix en diferents paraules, de manera que ho dones tot massa mastegat al lector, em semblaria un relat molt complert. En general però, l'he trobat força rodó.

    Biel.

  • Berenice | 05-11-2005

    M'agraden les cambres plenes de no-res, les finestres que són forats fets com per accident i les parets que el temps ha pintat a la seua manera..
    els àcars i la brutícia i el residu de cuina feta pols..
    m'ha recordat un relat que vaig escriure fa temps, es deia Mugre xD
    (Mugre és un gos.. i hi ha un home fet caldo.. i molta merda pel mig xD)

    Ja sé que la història perdria, però si mai et trobes l'home insomne, digues-li que el Diazepam va de meravella en aquests casos.. jo sempre en duc un parell al moneder per si de cas ;)

    Besets de melmelada de maduixa i xocolata

  • Duresa...[Ofensiu]
    Pluja | 05-11-2005

    Sí, quines descripcions... M'han deixat sense alè. Són fredes i punyents... de les que entren...

    L'home insomne no dorm perquè no té res en què somniar

    Aquesta frase és el toc final, tota la cruesa de la realitat comprimida en aquest mots.

l´Autor

Foto de perfil de tetrapharmakon

tetrapharmakon

2 Relats

7 Comentaris

2732 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Últims relats de l'autor