L'estranya en l'estima

Sí, sóc jo.
Si em preguntes si sóc jo l'estranya,
et diré que sí.
Sí sóc jo l'estranya d'aquesta sensació,
d'aquest sentiment.
Me'n vaig adonar aquella nit al seu llit,
que l'estimava,
estimava per primera vegada.

Si em preguntes si sóc jo l'estranya,
et diré que sí.
Sí, sóc jo l'estranya,
feliç de ser-ho,
infiltrant-me en aquest món.
Perquè aquella nit ell era la meva religió,
el dominat de la meva ment.

Si em preguntes si sóc jo l'estranya,
et diré que sí.
Sí sóc jo l'estranya d'aquesta secta
privilegiada de total bellesa.
En aquells llençols de seda
on palpava la calor de la seva pell,
on assaboria el seu nèctar;
li mossegava l'orella amb intervals
mentre li deia a cau d'orella un t'estimo.

Si em preguntes si sóc jo l'estranya,
et diré que sí.
Sí sóc jo l'estranya que comparteix un únic
sentiment amb el seu cos i anima,
sí, sóc jo l'estranya d'aquella nit,
però realment, si, sóc jo.
Sóc l'estranya en l'estima