L'esperat àngel

Asseguts sota d'una arbreda
I just a la capvesprada
Una dona al seu marit
Una nova li confiava
Estaven molt junts tots dos
Amb les mans entrellaçades,
Mirant cap a dalt del cel
Amb l'anima esperançada.
Molt prompte tindrem un fill
Que tant tots dos desitjàvem:
Ell se li abrasà molt fort
De tant content que n'estava
I sens deixar de mirar-la
Li digué aquestes paraules:
Serà un angelet del cel
Que Deu ens enviarà.
Tindrà t'ha cara rodona
I de pell serà blanqueta
I els teus rinxolats cabells
Que quan ja sigui ben nostre
Tots dos jugarem amb ells.
Ella diu: jo vull que tingui
El color bru de t'ha pell
I el mateix color tan negre
Que tu tens en els cabells.
Tindrà la mateixa força
Com quan m'abrases a mi
I tots en gaudirem molt
De l'àngel que està en camí
I ens el estimarem tant
Com mai ha estimat ningú
Perquè aquest fillet nostre
Me l'hauràs regalat tu.
I li comprarem vestits
I sabates i joguines
I li comprarem de tot
I un bressol amb moltes nines....
Tot això eren il·lusions
Que aquells pares es contaven
Fins que arribes aquell dia
Que tots dos tant esperaven.
Mes l'àngel que ja arribava
I adoraven amb anhel
Tot va ser arribar al mon
Que com àngel pujà al cel.
I quant va sortir la lluna
Després que s'apagà el sol
Va trobar a uns pares malmesos
Plorant, sobre el buit bressol.