Cercador
L’ESCORXADOR DE LLEIDA.
Un relat de: Antonio Mora VergésFrancesc de Paula Morera i Gatell (Tarragona, 1869 - Lleida, 1951), aixecava l’any 1915 un escorxador per donar servei a una Ciutat que semblava créixer a nivell exponencial, 24.531 ànimes al cens de 1910, i 38.165 habitants l’any 1920, quan el primer feixisme ( Dictadura de Primo de Rivera ) començava a ensenyar les seves urpes.
La descripció - quasi telegràfica - ens explica que es tracta d’un gran i singular conjunt, aïllat, conformat per varis edificis de tipologia industrial, que defineixen un pati d'accés tancat.
Façana composada amb modulació d'obertures verticals, tancades per portetes i emmarcades amb maó, motius ceràmics i arrebossats. Parets mestres d'obra i cobertes a la catalana a dues vessants.
Les corralines del darrera resten pràcticament desaparegudes.
L’escorxador es va tancar definitivament l’any 1984, i aprofitant el creixement demogràfic i econòmic de la Ciutat – que semblava no tenir aturador - es procedeix a restaurar-lo i remodelar-lo per convertir-lo en un equipament cultural de primer ordre.
Ens agradarà tenir coneixement a l’email coneixercatalunya@gmail.com del tècnic que assumia la tasca de reconvertir l’espai del escorxador , en instal•lacions que permeten encabir : l’escola bressol “El Rellotge”, l’Associació de Veïns del barri Templers-Escorxador, l’Aula Municipal de Teatre, el Cafè del Teatre i el Teatre Municipal de l’Escorxador que compta amb 2 sales per l’exhibició de les produccions escèniques, m’expliquen – no tenia ocasió d’accedir a l’interior - que destaca al vestíbul el mural “Retaule de l’Escorxador”, obra de l’artista Frederic Amat i Noguera (Barcelona 1952)
Em deia el nostre sherpa, lleidatà, que possiblement tinc raó en afirmar per Lleida i per arreu – contra el criteri general de ‘aquí no hi res que valgui la pena’ - , que hi ha moltes coses per a veure i ‘viure’, només cal obrir els ulls.
La descripció - quasi telegràfica - ens explica que es tracta d’un gran i singular conjunt, aïllat, conformat per varis edificis de tipologia industrial, que defineixen un pati d'accés tancat.
Façana composada amb modulació d'obertures verticals, tancades per portetes i emmarcades amb maó, motius ceràmics i arrebossats. Parets mestres d'obra i cobertes a la catalana a dues vessants.
Les corralines del darrera resten pràcticament desaparegudes.
L’escorxador es va tancar definitivament l’any 1984, i aprofitant el creixement demogràfic i econòmic de la Ciutat – que semblava no tenir aturador - es procedeix a restaurar-lo i remodelar-lo per convertir-lo en un equipament cultural de primer ordre.
Ens agradarà tenir coneixement a l’email coneixercatalunya@gmail.com del tècnic que assumia la tasca de reconvertir l’espai del escorxador , en instal•lacions que permeten encabir : l’escola bressol “El Rellotge”, l’Associació de Veïns del barri Templers-Escorxador, l’Aula Municipal de Teatre, el Cafè del Teatre i el Teatre Municipal de l’Escorxador que compta amb 2 sales per l’exhibició de les produccions escèniques, m’expliquen – no tenia ocasió d’accedir a l’interior - que destaca al vestíbul el mural “Retaule de l’Escorxador”, obra de l’artista Frederic Amat i Noguera (Barcelona 1952)
Em deia el nostre sherpa, lleidatà, que possiblement tinc raó en afirmar per Lleida i per arreu – contra el criteri general de ‘aquí no hi res que valgui la pena’ - , que hi ha moltes coses per a veure i ‘viure’, només cal obrir els ulls.
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5460029 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.