L’Escola en Català (Acròstic)

Un relat de: free sound
L es veus del poble eren al carrer,

E ncara defensaven la cultura i els drets.
S ense monedes de canvi, i amb ganes que sempre es canti.
C auses justes, drets socials, eren vides molt reals.
O n la mare, i la germana, era el tiet o la veïna,
L es cançons i els tabals, les paraules sense mals.
A ra ja no toca calla, és millor el so de la gralla.

E ntre pluges i cortines, i carícies de les fines.
N o calien les medalles, expressaves i ballaves,

C ada causa el seu mot,
A ra en neix també algun brot.
T ardes sense retallades,
A mb matins sense les boques tancades.
L ‘abraçada no fa mal,
À vies i avis són reals. Punys enlaire per quan cal!


Febrer 2012 (Respecte i llibertat, i un somriure assolellat)

Comentaris

  • felicitats! [Ofensiu]
    panxample | 13-02-2012 | Valoració: 10

    Un acròstic digne de ser emmarcat a la conselleria d'ensenyament.
    M'agrada molt.
    Avant sempre avant!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: