L'escalfor.

Un relat de: Marta Blanc
No entenc la merda de moda dels discursos motivacionals a les grans empreses.

Dijous passat, ens van citar al vespre per a assistir a la presentació d'un nou programa de vendes, acomanyat d'un monologuista excitat, exageradament positiu i condescentent i, a sobre, fora d'hores de feina! Mira si som gent, que van haver de llogar un teatre sencer. Suposo que l'espai, grandiloqüent, formava part, també, del discurs pro-americà que ténen aquests venedors d'actituts. No puc dir el nom de l'empresa, ni del teatre, evidentment, perquè em podria caure el pèl, en el millor dels casos, però cal dir que el lloc era preciós, magnificient, tal com volien que fos.

La meva mala sort, però, no acabava aquí. Em va tocar (perquè les cadires anaven numerades), seure en una de les llotges del pis superior, acompanyada de sis persones més de la feina. No puc suportar aquestes situacions. Com generar complicitat en un ambient de falsa intimitat, amb una gent que no conec, o que no em cau bé? No sóc pas una persona antisocial, ans al contrari! Però els meus companys de feina no encaixen en els meus patrons, sigui culpa de qui sigui, però no m'hi entenc.

La meva mala sort, però, es va capgirar en arribar a la llotja. Puntualitzo: potser he exagerat, abans, ja que a l'empresa tinc bona relació amb dues persones. L'Elvira, encarregada del manteniment de l'edifici, una persona activa, positiva, però realista, i amb una fortalesa admirable. Ella és a qui haurien d'haver contractat per fer el discurs motivacional, i no el pobre desgraciat que no parava de dir estupideses i obvietats edulcorades. L'altra persona amb qui tinc bona relació és l'Adrià. Bona relació potser és poc precís en el nostre context. Ell desenvolupa una tasca complementaria a la meva, dins de l'empresa. El fet és, doncs, que a la mateixa llotja l'hi havien assignat cadira a l'Adrià, i les altres quatre places, o no s'havien presentat (cosa que admiro), o és que no hi havia necessitat d'haver-les assignat a ningú.

L'Adrià i jo, deixant de banda que compartim hores de feina, que tenim bona relació, i un sentit de l'humor prou sincronitzat, cal dir que hem tingut dues enganxades sexuals bastant fortes, sempre en horari laboral. No cal entrar en detalls, perquè no acabaríem, però el fet és que sempre que ens apropem, des d'aleshores, alguna cosa en l'aire genera escalfor, tibantor, i suors fredes. I això ens porta a l'humor.
Començant per les calves brillants de la platea, les cares d'avorriment enlluernades inconscientment per les pantalles dels mòvils que consultaven, i acabant per les inmenses tonteries dels interventors; però arriba un punt en què el sentit de l'humor perd intensitat, i es fa el silenci.

Els altres cops aquest silenci ens havia dut a la passió desenfrenada, i no volia que això tornés a passar, així que vaig provar d'enllaçar la nostra vessant humorística amb una sensualitat més aviat relaxada. Així doncs, mentre ell feia un comentari en veu baixa sobre un home molt gras que desembolicava una xocolatina, la meva ma va anar a parar al seu paquet. Va callar de cop, i em va mirar amb cara d'incredulitat, i jo vaig riure, mentre ell em feia que no amb el cap. Entre rialla i rialla, vaig deixar caure un dels tirants de la meva samarreta, deixant vist mig pit amb el sostenidor, negre, amb brodats. La situació m'excitava més del que hauria imaginat, i els meus mugrons es manifestaven a través de la tela fina del sostenidor i la samarreta de cotó, al mateix moment que sota la meva ma alguna cosa creixia i s'enduria. L'Adrià es va arrepenjar a la cadira, m'acariciava la pell entre els dos pits, i el coll, amunt i avall, mentre el seu penis s'enduria cada cop més a ritme del meu massatge. Relaxat però sense dubtar, em va descordar el sostenidor, i va deixar sortir un dels meus pits, per poder tocar-ne el mugró endurit.

- Em sembla que els pantalons et van petits - vaig dir, tot rient - Vols emprovar-te els meus?

I mirant-lo fixament, em vaig descorar els texans, ajustats, elàstics, que insinuaven els llavis de la meva vulva quan obria les cames. En vaig abaixar la cremallera, mentre ell obserbava com s'obrien, i deixaven veure les meves calcetes. També negres, molt fines, amb un diminut llacet de beta cosit al davant. Aleshores es va girar, i amb una ma subjectant el meu pit, em va llepar el mugró, com si fós de sucre, i va deixar entrar l'altra mà dins els meus texans, pressionant suaument el meu clítoris, i tota la vagina.
Tot i la falta de mobilitat, per la situació, vaig aconseguir descordar-li també els pantalons, i deixar sortit aquella polla ja enrojolada per l'excitació, i amb la punta ben molla. M'encanta notar com s'esmuny entre les meves mans mentre la toco, i deixa mitjanament al descobert un gland rosat i humit.

Mirar-la entre la meva ma només em provocava a desitjar-la més i més, a dins meu, i notar-la bé. Em vaig incorporar, deixant caure el sostenidor sobre la cadira del cantó, i abaixant-me els texants deltot. Així, d'esquena a l'Adrià, m'hi vaig asseure a sobre, arrepenjant-me a la barana de la llotja, com qui observa amb atenció. Cames obertes, i amb una ma tibant dels seus testicles, ell em va apartar les calcetes cap a un cantó i va introduïr la polla dins meu, poc a poc, amb tendresa. Podia notar com m'estirava les calcetes i jugava amb elles mentre jo engolia la seva polla, cap endins i, després, cap enfora. Acte seguit, un dels seus dits, humit d'intercanviar fluïts, es va introduïr entre les meves natges i, delicadament, va començar a acariciar el meu anus. Sorepenent, però deliciós, aquella sensació em va excitar tant que, no podia parar de moure'm.

La situació era estranya i perillosa ja que, si no fèiem soroll, no ens podien sentir, però, tot i la llum baixa, si algú es girava cap a nosaltres em veuria a mi, així que havia de mantenir el rictus i la posició, mentre movia la pelvis suaument per notar aquella polla dins meu, i les seves mans, una tibant de les calcetes, i amb un dit introduïnt-se al meu anus, i l'altra aprentant-me els pits sota la samarreta. Vaig tenir un orgasme llarg, molt llarg, i fort, profund; en silenci i amb la respiració continguda, mentre notava com l'Adrià descarregava una abundant correguda dintre meu. Vaig aixecar-me amb les cames que em fèien figa, i em vaig deixar fer, sotmesa i entregada, mentre ell m'observava la vulva, de cames obertes, i em netejava els regalims de semen que sortien de dins meu, cuixes avall.

He de deixar aquesta feina.

Comentaris

  • Marta Blanc | 13-12-2018

    No entenc el comentari. Compartir l'article? Què significa la web de hotmail? jejeje