LES TRES ÚLTIMES PARAULES EN CATALÀ

Un relat de: Albert Calls
A Ferran Planell

Nota: aquest conte és una ficción especulativa. Qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència. Per tant, si us plau, que ningú s’ofengui.


Va sortir escolant-se per la finestra que durant mesos havia anat llimant amb tota mena d’estris aconseguits d’estranquis al pati de la presó –petites pedres punxagudes i una cullera que havia comprat al mercat negre a canvi de cigarretes¬–, arranant-se les ungles brutes de sutge de treballar jornades interminables a la pedrera i fent curtes les nits de la cel·la individual en la qual estava reclòs perquè tenia la consideració de ‘pres polític’.

Un cop va veure que els barrots trontollaven i que amb unes poques nits més els faria saltar, presentant-se voluntari a la bugaderia va poder robar estrips de llençols que va anar afegint amb nusos i que amagava dins el matalàs, en el qual havia fet un petit forat. Va aprofitar que eren els mesos estivals i que hi havia menys guàrdies que la resta de l’any.

En Pol Martínez ja no tenia nom, era el pres 23.091 de la Confederación Hispànica. Sabia que era l’any 2035 perquè els hi repetien quan llegien, cada migdia al menjador, l’efemèride diària. També que no tenia permís parlar amb ningú sota pena d’incomunicació indefinida a les cel·les de càstig, el silenci perpetu.

El procés d’extermini va començar després de les Guerres Nacionals. L’any 2013, després d’una victòria electoral sobiranista, Euskadi va proclamar la independència unilateralment. Posteriorment, gràcies a la unitat de forces politiques, va fer-ho Catalunya. La reacció de l’Estat no va fer-se esperar i va començar la repressió: Madrid va enviar els tancs i La Legión va desfilar ufanosa per la plaça Catalunya, després d’una defensa aferrissada de catalans vinguts d’arreu en un nou 1714 contemporani, mentre la Unió Europea i l’ONU miraven cap a una altra banda.

Un cop caiguda Barcelona va venir la supressió de tots els drets, l’anomenat popularment ‘Segon Decret de Nova Planta’. Es van prohibir els mitjans de comunicació en català i parlar la llengua fins i tot en l’àmbit domèstic, en una estratègia que posteriorment i de manera gradual però més subtil, s’aplicaria al País Valencià, la Franja i les Illes. Espanya, a més, va pactar amb França i Itàlia per esborrar del mapa tot vestigi català.

L’arribada al poder de Plataforma Unitaria Española (PUE), l’any 2014, va començar amb l’abolició de les eleccions i la creació del Nuevo Servicio Secreto del Estado (NSSE), dedicat íntegrament a desarticular tot el que tingués a veure amb les antigues nacions de l’Estat.

Catalans i bascos van ser internats en grans ‘Campos de reeducación’, un eufemisme; es van cremar els seus llibres i es van esborrar els arxius digitals. Si se sentia parlar algú en aquestes llengües se’ls denunciava i detenia. Amb poc temps només van quedar retalls de llibres amagats en la més absoluta clandestinitat i els pares ensenyaven als seus fills l’idioma propi a les nits, xiuxiuejant i amb la prudència més extrema.

El genocidi va anar acompanyat d’una política que premiava tot el que era castellà. De seguida, una classe que venia de la burgesia catalana va adaptar-se a la nova situació i eren més defensors de la cultura imposada que de la pròpia, els ‘catañols’. En poc temps van assolir la seva parcel·la de poder polític que retia vassallatge permanent al totpoderós estat central.

En Pol havia viscut la diàspora, persecució i extermini dels seus. Els últims anys havia viscut amagat a les muntanyes fins que el van localitzar i ingressar al camp de presoners. Mentre el torturaven, es repetia mentalment paraules que el seu pare li havia ensenyat.

Es va adaptar a la nova situació de la presó, però dintre seu va conservar la força necessària per preparar la fugida i en un futur poder transmetre aquell petit vocabulari en català, que conservava en els racons del seu cervell.

La persecució va durar hores. Rera seu els vigilants acompanyats de ferotges gossos que bordaven. Finalment el van acorralar en un tossal. Va aixecar els braços en senyal de rendició mentre els cans l’amenaçaven, encerclant-lo. El cap dels perseguidors va treure’s la pistola i li va disparar diversos trets impietosament.

Estirat al terra i agonitzant, en Pol va sentir com el seu botxí deia: “Es el último catalán, se acabaron los problemas”. Davant seu la cara de l’executor i de fons un cel blau, radiant, d’un dia d’estiu. L’últim esforç va ser per llançar un missatge en aquella llengua que ara s’extingia i que havia estat la representació d’un poble poderós en d’altres èpoques, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó:

- Fills de puta! –els va etzibar.

I ningú mai més va sentir parlar el català.


ALBERT CALLS i XART

- - - -

Comentaris

  • Enhorabona!!![Ofensiu]

    Benvolgut / benvolguda relataire:

    El teu relat ha estat seleccionat per formar part del recull L’estimem perquè és la nostra! que l'Associació de Relataires en Català publicarà al voltant del mes de febrer del 2013.

    És per això que, en haver quedat seleccionat/ada, t’agrairíem que ens facis arribar l’autorització de publicació corresponent

    Només cal que ens enviïs per correu electrònic (leela.arc@gmail.com), el text que t’indiquem al final d’aquest comentari tot fent un copiar i enganxar i complimentant les teves dades.

    Cordialment,

    Comissió de Concursos


    TEXT D’AUTORITZACIÓ – Cal fer un copiar i enganxar, emplenar les dades personals, i enviar al correu: leela.arc@gmail.com

    En/na ......................................................................................................... amb DNI. número ......................................... i nick relataire ........................................................ AUTORITZO a l’Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure l’obra ......................................, del qual sóc autor/a, en el recull L’estimem perquè és la nostra! i a fer-ne difusió pels mitjans habituals de l’ARC.

    En aquesta publicació vull constar amb el nom/pseudònim d’autor/a: .................................

  • Noi...[Ofensiu]
    AVERROIS | 03-10-2012 | Valoració: 10

    l'has clavat.Això és la por que molts tenen, però potser val la pena intentar ser lliures.
    "Vam més morir de peu, que viure de genolls"
    Alguna vegada hauríem d'escriure un relat que fos a inrevers. Els catalans ocupant la resta del estat espanyol i que haguessin de parlar el català. A veure com se'n sortirien.
    Una abraçada.

  • les millors[Ofensiu]
    Jordi Baucells | 15-08-2012


    Vull afegir, que si un dia s'han de pronunciar les que sabem que seran les tres últimes paraules en català, no crec que n'hi hagi cap de millor. Quina gran expressivitat: "fills de puta!" Sona be oi? Em sembla que resumeixen el sentiment d'un poble.
    Jordi

  • Fa tremolar![Ofensiu]
    Jordi Baucells | 15-08-2012 | Valoració: 9

    Fa tremolar, i tant! Nomes imaginar una cosa semblant posa la pell de gallina. No perque pensi que pugui arribar a passar, no es aixó. El que m'esborrona es el convenciment que a les "ejpañas" n'hi ha molts que els agradaria que aixó passes així.
    Això es el que fa por. La carcundia casposa de la meseta imperialista. En fi..Farem barricades amb senyeres i els farem correr a cops de barretina. Que s'han cregut!

    Molt bo el relat, l'he llegit amb fruició.
    Jordi

  • Bona![Ofensiu]
    Bragi_ | 15-08-2012 | Valoració: 9

    M'ha agradat molt, encara que toco fusta per a que sols es realitzi fins a la independència d'Euskadi i Catalunya ;-)

Valoració mitja: 8.29

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: