EL CRIT DE L’HOME LLIURE EXPULSAT PELS DÉUS A UNA COVA PROFUNDA DEL FONS DE LA VALL

Un relat de: Albert Calls
EL CRIT DE L’HOME LLIURE
EXPULSAT PELS DÉUS
A UNA COVA PROFUNDA
DEL FONS DE LA VALL

Als abismes del cel
els exèrcits d’àngels,
soldats a punt pel combat,
infinits camps d’espases i llances,
el brogit imparable
dels crits i la sang
que vessa i amara
totes les coses.

El caos i l’ordre inalterable,
els astres que neixen i moren,
els tòtems perduts dels guerrers i xamans,
l'alè de la Mort escampant-se, escènic,
fins a la devastació.
(També, una imatge d’aus cremant,
que esquincen l'aire amb un vol apocalíptic).

No sé si jo sóc en mi ni vosaltres en la multitud,
però caminem perduts pels passadissos de les hores.

I sé que som el riu i l'onada del mar és en nosaltres,
i el paisatge quan es fon i tots plegats,
i quan ens fonem en el paisatge.

Albert Calls i Xart

Comentaris

  • Enhorabona![Ofensiu]


    Enhorabona!

    Aquest poema, presentat al “Concurs ARC de Poesia 2012. Llibertat”, ha estat seleccionat per formar part del recull que l'Associació de Relataires en Català publicarà dins la Col•lecció Relataires (Editorial Meteora).

    En breu ens posarem en contacte amb tu via correu electrònic.

    Gràcies per la teva col•laboració,

    Junta de l'ARC (Comissió Concursos)

  • Tremendament épic[Ofensiu]
    bloodymaruja | 20-03-2012 | Valoració: 10

    I m'ha agradat l'explicació del significat de l'existència. Molt bon poema per a llegir i rellegir.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: