Cercador
Les tres roses
Un relat de: Iu BohigasDel roser de la veïna
tres poncelles han florit.
La primera, sense espina,
se l'ha endut l'anhel d'un pit.
La segona, cosa fina,
quatre dies l'han marcit.
Del roser de la veïna
tres poncelles han florit.
Només queda la menys bella,
sense flaire ni color,
oh! qui encara fos poncella,
diu la rosa, trista flor.
Mira entorn i plega el plor.
Es veu sola
i es consola.
Comentaris
-
Tres roses[Ofensiu]Ullsblaus1 | 03-08-2008 | Valoració: 10
D'amor em tenen conquistat,
aquestes belles roses,
que amb neguit provoquen,
poncelles del cor em trec.
Gràcies, que passes un bon estiu!
Una salutació d'ullsblaus1 -
tendre[Ofensiu]ANEROL | 29-07-2007 | Valoració: 10
i preciósa cantarella
-
Homenatge[Ofensiu]Melcior | 30-05-2005
El teu avi,
era un tiu collonut
i el millor homenatge
ès publicar els seus escrits
en aquesta fábrica de somnis.
Melcior. -
es preciós[Ofensiu]AINOA | 28-03-2005 | Valoració: 10
Es un poeme preciós.
On mostra uns sentiments molt purs.
Es tingut molt bona idea de fer aquests homenatge el teu avi.
Una abraçada. -
I el regal més maco de tots,[Ofensiu]Tiamat | 03-10-2004
aquest me'l reservo pel meu avi.
No sé si ho heu vist, però aquesta nit m'he entretingut a regalar relats meus a alguns autors de la web, i l'últim de tots és per l'avi.
No puc regalar-li cap dels relats que tinc penjats, necessito alguna cosa més especial, per això recopilo el que de fet va ser el primer poema que vaig fer, quan era petitissima.
Diu així:
L'avi
és savi,
i més que un canari.
Va nèixer dins un armari
i ha escrit un llibre d'en Rodari.
Continuo trobant-te a faltar.
Un petó molt fort
Laura
Valoració mitja: 10
l´Autor
14 Relats
42 Comentaris
51053 Lectures
Valoració de l'autor: 9.61
Biografia:
És una llàstima que aquesta biografia sigui la més "completa" de totes. Qui va escriure el que es publica sota el nom d'Iu Bohigas, malauradament, no és la mateixa persona que s'ha registrat en aquest web. Sóc la seva néta, i això només és un intent d'homenatge a qui va ser el meu avi... Una biografia de la seva vida? podria dir-ne tantes coses d'ell... fill de Salt, republicà, agnòstic i per sobre de tot, català. Moltes coses en podria dir de la seva vida, és cert, coses que em deixen admirada cada cop que les repasso. Però per mi, sobretot, és el meu avi. Aquell avi pacient que no li molestava en absolut que m'assegués sobre la seva falda mentre li posava els dits al nas o m'adormia deixant caure una babeta sobre els seus pantalons, aquell avi que em feia saltar llàgrimes d'alegria cada cop que em venia a recollir a la guarderia, aquell avi que va fer que, amb un sol cop d'ull al seu rostre, sentís un fort sentiment d'estima cap a la nostra llengua, cap als llibres, i també un intens desig de lluitar per tot allò amb que crec. Aquell avi que, quan va adonar-se que la seva malaltia podia provocar un lleuger canvi al curs de les nostres vides, va preferir retirar-se. Et trobo a faltar. Un petó.Tiamat.
Més informació sobre Iu Bohigas