De caça

Un relat de: Iu Bohigas

Els bolets, que enjondre els cullen,
nosaltres, ací, els cacem,
o, si més no, així ho diem.

Quan els arbres es despullen,
a l'embat dels cops de vent,
si va ploure quan calia,
surt a caçar amb frenesia,
els diumenges, molta gent.

No cacen perdius ni guatlles,
tampoc llebres o conills,
ni papallones ni grills,
per dir-ho així en quatre ratlles.

Sinó reigs i rovellons,
rossinyols, siurenys i llores,
tant pel mig com per les vores
dels boscos dels environs.

A la caça dels bolets,
no s'hi va amb armes de foc,
puix no fugen del seu lloc
ni els pinatells ni els carlets.

I no sols bolets cacem,
ans també cargols i espàrrecs,
i els polítics cacen càrrecs
quan demanen que els votem.

Amb ínfules de poeta,
molts cacen filtres d 'amor,
quan els esvalota el cor
qualsevol ninfa coqueta.

I els que cacen als vedats,
abusant de la cacera,
de vegades llur fal·lera
els emmena a ser caçats.

Obrant, doncs, en conseqüència
d'això que acabo de dir,
valdrà més que acabi aquí
de caçar sense llicència.

Comentaris

  • Renoi![Ofensiu]
    Monty | 11-07-2004 | Valoració: 9

    Simpàtic, fresc i ric!!!

    Felicitats!!

l´Autor

Foto de perfil de Iu Bohigas

Iu Bohigas

14 Relats

42 Comentaris

50992 Lectures

Valoració de l'autor: 9.61

Biografia:
És una llàstima que aquesta biografia sigui la més "completa" de totes. Qui va escriure el que es publica sota el nom d'Iu Bohigas, malauradament, no és la mateixa persona que s'ha registrat en aquest web. Sóc la seva néta, i això només és un intent d'homenatge a qui va ser el meu avi... Una biografia de la seva vida? podria dir-ne tantes coses d'ell... fill de Salt, republicà, agnòstic i per sobre de tot, català. Moltes coses en podria dir de la seva vida, és cert, coses que em deixen admirada cada cop que les repasso. Però per mi, sobretot, és el meu avi. Aquell avi pacient que no li molestava en absolut que m'assegués sobre la seva falda mentre li posava els dits al nas o m'adormia deixant caure una babeta sobre els seus pantalons, aquell avi que em feia saltar llàgrimes d'alegria cada cop que em venia a recollir a la guarderia, aquell avi que va fer que, amb un sol cop d'ull al seu rostre, sentís un fort sentiment d'estima cap a la nostra llengua, cap als llibres, i també un intens desig de lluitar per tot allò amb que crec. Aquell avi que, quan va adonar-se que la seva malaltia podia provocar un lleuger canvi al curs de les nostres vides, va preferir retirar-se. Et trobo a faltar. Un petó.
Tiamat.

Més informació sobre Iu Bohigas