LES SITGES I TOMBES DE LA NECRÒPOLIS DEL MAS PALLOT. PUIG-REIG

Cercava al diccionari català-valencià-balear de d’Institut d’estudis Catalans, els possibles significats del mot [ PALLOT m.]

1. Palla dolenta; rebuig de la palla (Solsona, Urgell, Segarra); cast. pajaza, suelos.
2. Boll que el vent s'enduu quan es venta (Montblanc, ap. Griera Tr.).
3. Fulla de panolla de blat de moro (Calp, Alacant); cast. paja de maíz.
4. pl. Bocins de la palla batuda; cast. granzones (Escrig-Ll. Dicc.).
5. Noi de deu a quinze anys (Llofriu).
Fon.: pəʎɔ́t (or.); paʎɔ́t (occ., val.).
Etim.: derivat despectiu de palla.



Havíem visitat el Joan Escoda i Prats i l’Antonio Mora Vergés, les minses restes de l’anomenada necròpolis de Cal Pallot, situades al costat de l’església romànica de Sant Andreu.




Els humans han enterrat als seus morts des de temps immemorials, per això intentar explicar-se únicament des de la religió cristiana, el fenomen de les tombes antropomòrfiques, se’ns presenta com un plantejament empobridor i curt de mires. Aquest model de les sepultures excavades a la roca, és comú allà on per les seves característiques , - roques sorrenques , o calcaries - no eren necessàries eines ‘especials’ per a fer forat.

En ocasions hom les troba isolades [ el còdol bressol de Monistrol de Calders] o agrupades formant cementiris, [ els albats d’Olèrdola ], situades de vegades en llocs aïllats, o prop d’esglésies – que en alguns casos possiblement s’aixecaren posteriorment en aquell lloc pel seu caràcter sagrat – o fins prop de les cases, [al Castellot de Viver (Viver i Serrateix, està documentat l’enterrament d'un nadó col•locat dins una tomba de planta ovalada excavada a la roca i situada davant del graó de la porta d' entrada de l’habitatge familiar ]. Els cadàvers deis infants, els albats, eren considerats cossos sants i, com a tals, feien les mateixes funcions que les relíquies deis sants.

En clau cristiana s’explica la orientació d'est a oest per tal que el difunt pogués veure Terra Santa; el cert és aquesta posició garanteix el màxim període d’insolació, i redueix conseqüentment el temps de ‘descomposició dels cadàvers’.

Defensem que aquesta pràctica, és anterior al cristianisme, amb el que conviu durant un llarg període, fins que s’imposen els enterraments ‘en terreny sagrat’.



En el cas de la necròpolis del Pallot, trobem algunes sitges, que hom pensa tenen relació amb el nom en que es coneix el mas proper. Per als qui no ho sabien, el funcionament era senzill : un cop feta la collita, el gra es guardava en aquests dipòsits; es cremava palla per treure l'aire i es col•locaven al damunt unes tapadores fetes de ceràmica.


Sempre em faig la mateixa pregunta; com aquella ‘petita’ Catalunya – en termes demogràfics- va ser capaç d’aixecar un país, i avui ultrapassats els set milions de persones se’ns menja la misèria ?.

La sempiterna corrupció política i administrativa, les desamortitzacions, l’espoli fiscal, .... no em semblen l’única resposta.