Les seves mans

Si recordéssim tots els moments que les nostres mans han tocat mans d'altres persones segurament ens sorprendríem. Si ens posessin davant nostre totes aquestes persones, en línia, de ben segur que no en reconeixeríem més de la meitat. Donar la mà – per la majoria de mortals – és un fet cordial, buit, gairebé superflu.
Però no per ella. Ella no dóna la mà mai a desconeguts. Ella salvaguarda les seves mans tant o més que el seu sexe. Ella pot recordar cada moment, cada persona i cada instant en què ha donat la mà. I, per la mateixa raó, jo, si se'm posessin davant totes les persones a qui algun dia he donat la mà, en línia, només la miraria a ella. I al creuar-nos la mirada les mans em començarien a suar. Donar la mà està infravalorat. Les mans parlen. I poden parlar molt més alt que els ulls. Recordo exactament totes les paraules que em va explicar aquella nit, dins d'aquell cotxe, amb les nostres mans amagades sota un jersei. Recordo la melodia dels seus dits com si no haguessin passat tants anys. El recorregut del seu índex resseguint tots i cada un dels meus dits mentre, mica en mica, se m'eriçaven tots els cabells del braç. Tan sols amb la seva mà, cada cop més calenta, em va cantar una de les cançons més boniques que he sentit mai. I és clar que dies més tard vam fer l'amor. I què? Jo, si pogués triar, donaria el que fos perquè em tornés a donar la mà.