LES QUATRE ESTACIONS

Un relat de: aurora marco arbonés
LES QUATRES ESTACIONS

Era brot, era poncella,
era tendra com un jonc
al vent de la primavera,
font que brolla de la terra,
plena de saba, sucosa,
a la pell poma novella.

Vaig ser aigua fresca, riallera,
cuca de llum en la nit,
temps de semença i collita,
de fruitar en ventre fèrtil,
vaig ser "murmuri d’abelles
sota un cirerer florit".

Sóc tardor, ja sóc verema,
raïm blavós, tou i dolç,
pàmpols de cep que groguegen,
posta de sol, terra cuita,
sóc carn que va fent-se solcs
madurant en un poema.

Seré arrel en terra erma,
em festejarà l’hivern,
amb xiuxiueijos de gel,
seré dits negats, lenyosos,
mes el vers i la paraula
em servaran viva i ferma.



Comentaris

  • m'agrada molt, aurora......[Ofensiu]
    teresa serramia | 18-05-2013

    el trobo molt ric de lèxic, d'imatges, de sensacions sàviament trameses.....
    Un tema que em fascina: el devenir dels dies i les coses
    i el nostre món interior..., recollint-t'ho tot com un pòsit màgic que dóna fruits..
    I la poesía..., donant sentit a totes les coses, bravo!!!
    una gran abraçada i.., endavant, aurora!!!!

l´Autor

Foto de perfil de aurora marco arbonés

aurora marco arbonés

215 Relats

1941 Comentaris

251618 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Diuen que tinc sentit de l'humor. No cal que m'ho diguin, ho sé. I no és pas una qüestió de genètica, ans al contrari, ja de bon principi vaig mamar l'unamunià sentiment tràgic de la vida. Però vaig desenvolupar el sentit de l'humor com a mecanisme de defensa. És el meu as guardat dins de la màniga. He passat la major part de la meva vida en les aules bregant amb adolescents, i no he pogut practicar massa aquesta qualitat, tot i que n'he practicat d'altres, tant o més importants.
Un mal dia vaig caure a l'infern i m'hi vaig passar una temporadeta però no em va agradar gens ni mica i no penso tornar-hi ni de visita.
Les meves millors amigues són les paraules, elles i jo ens ho passem força bé, riem, deixem caure unes llagrimetes si cal i ens sentim agermanades per un interès comú: explicar històries, en prosa o en vers.