Cercador
LES MELMELADES D’HOSTAFRANCS, ELS PLANS DE SIÓ. LA SEGARRA. LLEIDA. CATALUNYA
Un relat de: Antonio Mora Vergés Hostafrancs, avui dins del Municipi dels Plans de Sió, a la comarca de la Segarra, a la província de Lleida , és a la dreta del Sió, a llevant del terme, molt proper a Riber i Sedó (de Torrefeta i Florejacs), a l’extrem de la gran plana que s’estén fins a Riudovelles (de Tàrrega) i fins a Mont-roig de Segarra. Això ens fa pensar més en la tesis d’un lloc on es concentraven les forces franques (francs) que feien costat als catalans per recuperar les terres als sarrains, que en la que recull Manuel Bofarull i Terrades ( q.e.p.d) relativa a un hostal ‘ casa on donen menjar i allotjament’, i franc com ’lliure certes carregués’
A la pàgina de l’ajuntament s’explica que el seu castell apareix citat documentalment l’any 1073. El dia 5 de novembre de 1075, el bisbe Bernat d’Urgell i els seus canonges de Santa Maria de la Seu varen donar a l’important noble del comtat Brocard i la seva muller Caritat, el castell d’Hostafrancs, del terme de Guissona i del comtat d’Urgell.
Segons aquest document, la propietat o possessió del castell la mantindria Brocard i els seus fills, a canvi de dues lliures de cera anyals. Ara bé, després de la mort dels fills de l`’esmentat senyor, s’establí que, el castell junt amb totes les edificacions que s’hi haguessin incorporat, retornaria a la canònica de la Seu.
L’any 1093, segons Antoni Bach, Berenguer Brocard deixà el castell d’Hostafrancs al seu germà Pere, mentre visqués.
Posteriorment, esdevingué sempre possessió del capítol d’Urgell, fins al Segle XIX
Hostafrancs, dóna nom al barri de la ciutat de Barcelona; segons ens expliquen a mitjan segle XVIII, , Joan Corrades i Bosch, originari d’aquest poble, comprava un hostal a Barcelona al que donava el nom d’Hostafrancs en recordança del seu lloc de naixement, situat fora de les muralles de Barcelona, l’hostal esdevingué molt popular, ja que permetia als viatgers passar la nit sota cobert, quan les muralles estaven tancades.
Un cas similar al de ‘la Lluna de València’ que donava en aquest segon cas, lloc a una expressió, que es fa servir quan un arriba tard.
Tota la dissertació anterior se us farà més païdora si com nosaltres un adreceu a Cal Pou, a la Plaça s/n d’Hostafrancs, al Municipi dels Plans de Sió, a la comarca de la Segarra, a la província de Lleida, i us feu amb un lot dels excel•lents productes que elabora curosament la Dolors Viladorsa Villaró.
A la pàgina de l’ajuntament s’explica que el seu castell apareix citat documentalment l’any 1073. El dia 5 de novembre de 1075, el bisbe Bernat d’Urgell i els seus canonges de Santa Maria de la Seu varen donar a l’important noble del comtat Brocard i la seva muller Caritat, el castell d’Hostafrancs, del terme de Guissona i del comtat d’Urgell.
Segons aquest document, la propietat o possessió del castell la mantindria Brocard i els seus fills, a canvi de dues lliures de cera anyals. Ara bé, després de la mort dels fills de l`’esmentat senyor, s’establí que, el castell junt amb totes les edificacions que s’hi haguessin incorporat, retornaria a la canònica de la Seu.
L’any 1093, segons Antoni Bach, Berenguer Brocard deixà el castell d’Hostafrancs al seu germà Pere, mentre visqués.
Posteriorment, esdevingué sempre possessió del capítol d’Urgell, fins al Segle XIX
Hostafrancs, dóna nom al barri de la ciutat de Barcelona; segons ens expliquen a mitjan segle XVIII, , Joan Corrades i Bosch, originari d’aquest poble, comprava un hostal a Barcelona al que donava el nom d’Hostafrancs en recordança del seu lloc de naixement, situat fora de les muralles de Barcelona, l’hostal esdevingué molt popular, ja que permetia als viatgers passar la nit sota cobert, quan les muralles estaven tancades.
Un cas similar al de ‘la Lluna de València’ que donava en aquest segon cas, lloc a una expressió, que es fa servir quan un arriba tard.
Tota la dissertació anterior se us farà més païdora si com nosaltres un adreceu a Cal Pou, a la Plaça s/n d’Hostafrancs, al Municipi dels Plans de Sió, a la comarca de la Segarra, a la província de Lleida, i us feu amb un lot dels excel•lents productes que elabora curosament la Dolors Viladorsa Villaró.
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5460029 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.