Cercador
Les joguines belluguen (Conte per petits i grans)
Un relat de: Joan G. Pons- Compartir:
Les joguines estaven preocupades per què la Imma ja no jugava amb elles.
- Escolteu, va dir, el titella Pallasso, cal trobar una solució.
- Cert, va dir, el Lleó de pelfa. Els nens i les nenes han de jugar. I nosaltres ajudem.
- Potser està malalta ? va aportar la “Cuina”.
- No. No està malalta. Ho he sentit dir a la seva mare. Exclamar un altre joguina.
- Doncs aquesta nit, ara, cal estudiar-ho i trobar les causes. Cal que la Imma torni a jugar amb nosaltres.
- Escolteu amb veu profunda, va dir, el Tren elèctric. I si potser els nostres fabricants ens han fet massa complicats i no engresquen a participar amb llibertat a la Imma..
- Opino el mateix, va dir el senyor Timbal.
- Què voleu dir ?
- Doncs que el joc del Tren si no té piles no funciona. La cuina sense piles no s’encenen les llums. I la Imma no aprés a fer anar-jugar amb el tren, o la cuina,... sense piles.
- La Mona penjada a una escala que si apretaves un botó pujava i baixava, exclamar: Massa automatisme !
- Si, tens raó massa comoditat.
- No invitem a crear complicitat entre la Imma i nosaltres.
- I què podem fer ?
- Jo, va dir, Tren elèctric, ja he tret les piles.
- I llavors ?
- Que descobreixi i gaudeixi arrossegar el tren i vagons per les vies.
- Doncs tens raó. Jo també ho faig... afegir el Camió-Grua.
- De mica en mica, totes les joguines de la Imma, que duien piles les van llençar a un racó de l’habitació.
A l’endemà, l’Imma quan va entrar a la seva habitació de joguines, va veure en un racó una muntanya de piles.... i va començar a jugar, de bell nou.
Comentaris
-
Jugar[Ofensiu]free sound | 14-08-2011 | Valoració: 10
amb piles o sense,
la qüestió és jugar...
Escriure,
amb tinta o teclat...
mig ficció, mig realitat!!!
Molt bon estiu, i de cada idea
un conte regalat...
-
cert joan...[Ofensiu]joandemataro | 02-07-2011 | Valoració: 10
el mirall és una porta a un món més real encara que el que vivim... a mi em fan una mica de por els miralls doncs són massa sincers !!!
abraçades
joan -
gràcies joan pel teu comentari al meu poema[Ofensiu]joandemataro | 24-06-2011 | Valoració: 10
del present, és cert que les cames han d'aguantar és qúestió de confiança i autoestima, que és el que estic conreant
una abraçada
joan -
Jugar i créixer[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 22-06-2011 | Valoració: 10
Jugar amb la imaginació és créixer de pensament. El nostre cervell pot jugar amb una fusta i crear tot un món, o dos, o tres. El meu nebot Bernat, de tres anys, juga ara amb un camió, que fa cinc minuts remuntava la muntanya de la meva panxa. Dalt de la muntanya el camió ha fet un salt a una altra muntanya, el meu cap. La seva veueta i els moviments del camió són un massatge, físic i mental impressionants. Una abraçada.
aleix
-
que bo joan...[Ofensiu]joandemataro | 21-06-2011 | Valoració: 10
has donat al clau, estem deixant que els nens i nenes no usin la seva imaginació a l'hora de jugar i és una gran llàstima, per ells
moltes gràcies pel teu comentari al meu poema " de puntetes" , ets molt amable i agut en les teves apreciacions
fins aviat
joan -
El valor de la creativitat[Ofensiu]nuriagau | 20-06-2011 | Valoració: 10
Per viure és convenient que els éssers humans siguin creatius (i no només, crítics) i aquesta és una habilitat que les joguines de piles no potencien. Retirar les piles em sembla una bona manera d’estimular la imaginació i l’esforç, un aprenentatge molt interessant per a quan un és adult.
Ens seguirem llegint,
Núria
-
Evidentment...[Ofensiu]Joan Gausachs i Marí | 20-06-2011 | Valoració: 10
Evidentment no estic en possessió de la veritat, motiu pel qual no puc assegurar que aquest relat sigui un fora de sèrie, però... aquí està el però; el que sí puc dir és que aquest relat, pel que a mi fa, m’ha agradat i força!
Per tant pitjo l’opció que indica “M’agrada”, en senyal que... m’ha agradat.
Una pregunta: On queda aquella expressió que vol indicar que hom es posa al 100% a una feina determinada? Aquella expressió que diu: Vaig a posar-me les piles...
Et seguiré llegint, Joan, et seguiré llegint!
—Joan—
-
Jocs de petits i grans[Ofensiu]Unaquimera | 20-06-2011
ai, Joan! amb el teu conte per a petits, m’has recordat els meus jocs d’infància, en aparença tan simples, però en realitat tan plens d’imaginació...
Amb el teu conte per a grans, m'has recordat que tota la nostra vida, de fet, consisteix en tornar a jugar de bell nou, oi?
És el que fem quan ens aixequem cada dia, quan iniciem alguna relació amb una persona nova, quan prenem una decisió... tots i cadascun dels nostres actes són el començament d’un joc, i hem d’aprendre a jugar-hi sense automatismes, és clar que si!
T’envio una abraçada que és de primavera encara,
Unaquimera
Valoració mitja: 10