LES HORES ES FAN LLARGUES

Un relat de: JOSEFINA

Les hores es fan llargues, quan t'espero, molt llargues. Cada minut, cada segon... és etern.
No vull neguitejar-me, però no puc evitar-ho.
I si no ve ?
No vull pensar-ho. Per+o ho penso.
I si no ve?
Torno a mirar el rellotge. Només han passat uns minuts.
Segueixo esperant.
Les hores són llargues, cada minut, cada segon...
Els pensaments es tornen foscos.
La gola es reseca.
El neguit creix.
Perqué no hauria de venir?
Intento donar-me explicacions a mi mateixa. Explicacions que jo mateixa sembla que no entenc.
i les hores segueixen passant lentament.
El rellotge antic penjat a la paret, sembla que s'enfot de mi.
Intento no mirar-me'l.
Tanco els ulls intentant no obrir-los fins que soni el timbre de la porta.
Tal vegada si no miro l'hora, el temps passi més depressa.
Finalment, caic a la temptació de tornar a obrir els ulls.
Torno a mirar el rellotge.
M'adono que em costa respirar.
Una crisi d'angoixa?
Respiro fons, intentant normalitzar la respiració.
No passa res !!
Ja vindrà.
Despenjo el telèfon per si s'ha espatllat i no ha pogut avisar que vindria tard. Però el telèfon te línea, com sempre.
Potser m'he confós i no era avui que ... però no, segur que és avui quan va dir que vindria.
Noto les ungles clavades a la ma. M'estic posant massa nerviosa.
Fa una hora que hauria de ser aquí, però no se sap mai, si tindrà problemes a darrera hora.
Torno a respirar ...
Torno a tancar els ulls...
Torno a pensar si tardarà gaire.
Quan els ulls guspiregen, i em costa veure l'hora en el rellotge, finalment sona el telèfon.
Contesto ràpidament.
A l'altre banda una veu, que conec molt be, m'avisa que te problemes de feina i no sap quan vindrà.
No et preocupis, li dic.
Penjo.
Miro el rellotge.
I comença de nou el compte enrera.


Comentaris

  • Tempus fugit?[Ofensiu]
    Avet_blau | 27-07-2007 | Valoració: 9

    A vegades si que fuig,com d'estampida,
    a vegades es feixuc, lent ,
    com una tortura inacabable.

    Pero passa,
    inalterable, a vegades majestuos,
    a vegades precipitat, com estel fugaç;
    i sempre esperant quelcom o algú,
    que arriba.... i marxa,
    i tornem a recomançar ...

    El pas de la vida,
    es esperar ;
    a que pasi un estel fugaç,
    i retenir el moment a la memòria,
    si no ho fem, sembla que no hem viscut
    si no ho guardem ...no hem viscut .

    Avet_blau

  • ens passa...[Ofensiu]
    ATZAVARA | 26-07-2007

    a qui no li ha passat?.....angoixa...nervis...
    o potser només ens preocupem massa...i pensem, i pensem....

    no t'haiva llegit mai!.
    m'agradat!!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de JOSEFINA

JOSEFINA

149 Relats

230 Comentaris

119095 Lectures

Valoració de l'autor: 9.60

Biografia:
Nascuda a Barcelona l'any 1953
Separada i mare de dos fills
Treballava com a coordinadora de projectes en una ONG.- jubilada actualment
Activista gracienca (m'agrada aquesta etiqueta).