Cercador
LES FONTS DE LA ‘PETITA CERDANYA’, O DE SANT JULIÀ DE CERDANYOLA DEL BERGUEDÀ
Un relat de: Antonio Mora Vergésla Rosa Planell Grau i el Miquel Pujol Mur, fèiem camí en aquesta ocasió pel terme de Cerdanyola del Berguedà, en direcció al Santuari de Falgars.
Al lloc se’l coneix també com l’Olla de Sant Julià de Cerdanyola; el poble és enmig d’una àmplia vall sobre Guardiola del Berguedà , i el PR C-129, del que em fet part del recorregut en la Caminada Popular que organitza el municipi, recorre el voltants muntanyosos. Li escauria incorporar en el seu escut aquesta característica, i enlloc com aquí estaria justificat lluir i àdhuc reivindicar una Olla; res però més lluny d’aquesta realitat, us deixo un enllaç a l’escut dissenyat en la línia de les ‘fantasies heràldiques’ que sota l’influencia de Walt Disney – permeteu qualificar-la de ‘perversa’ – s’han generalitzar al nostre país en els darrers anys.
Quant arribés al poble per la carretera que passa al costat de l’ermita de les Esposes, molt a prop de l’indret de les Nou Fonts, primer et sorprenen la quantitat de parets de pedra seca i després el veure’t rodejat de muntanyes cobertes d’espessos boscos.
Els cingles del Banyadors, la Coma Verda i la solana de Cortielles formen els límits septentrionals i llevantins i separen el terme de la Vall de Lillet. Els cims de la serra del Mill al sud i la serra de Catllaràs al SE. separen el terme de Sant Julià, de la Nou del Berguedà i de Castell de l’Areny.
El topònim – com acostuma a succeir – ens descriu perfectament un espai, en aquest cas concret, una naturalesa ubèrrima que ens ofereix per arreu una deu d’aigua, nombrarem només tres d’aquestes fonts que hom troba troben per la pista asfaltada que condueix a Falgars.
Sortint del poble trobem la Font del Castell, neta i ben cuidada. Més amunt la Font de Sant Antoni, ens crida l’atenció la imatge del Sant fet de rajoles de ceràmica , i també les alçades de la serra de Catllaràs; finalment la font a la cruïlla del Santuari de Falgars.
Aquestes terres son una benedicció.
Al lloc se’l coneix també com l’Olla de Sant Julià de Cerdanyola; el poble és enmig d’una àmplia vall sobre Guardiola del Berguedà , i el PR C-129, del que em fet part del recorregut en la Caminada Popular que organitza el municipi, recorre el voltants muntanyosos. Li escauria incorporar en el seu escut aquesta característica, i enlloc com aquí estaria justificat lluir i àdhuc reivindicar una Olla; res però més lluny d’aquesta realitat, us deixo un enllaç a l’escut dissenyat en la línia de les ‘fantasies heràldiques’ que sota l’influencia de Walt Disney – permeteu qualificar-la de ‘perversa’ – s’han generalitzar al nostre país en els darrers anys.
Quant arribés al poble per la carretera que passa al costat de l’ermita de les Esposes, molt a prop de l’indret de les Nou Fonts, primer et sorprenen la quantitat de parets de pedra seca i després el veure’t rodejat de muntanyes cobertes d’espessos boscos.
Els cingles del Banyadors, la Coma Verda i la solana de Cortielles formen els límits septentrionals i llevantins i separen el terme de la Vall de Lillet. Els cims de la serra del Mill al sud i la serra de Catllaràs al SE. separen el terme de Sant Julià, de la Nou del Berguedà i de Castell de l’Areny.
El topònim – com acostuma a succeir – ens descriu perfectament un espai, en aquest cas concret, una naturalesa ubèrrima que ens ofereix per arreu una deu d’aigua, nombrarem només tres d’aquestes fonts que hom troba troben per la pista asfaltada que condueix a Falgars.
Sortint del poble trobem la Font del Castell, neta i ben cuidada. Més amunt la Font de Sant Antoni, ens crida l’atenció la imatge del Sant fet de rajoles de ceràmica , i també les alçades de la serra de Catllaràs; finalment la font a la cruïlla del Santuari de Falgars.
Aquestes terres son una benedicció.
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5463498 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.