LES CASES D’EN MAGÍ BAQUÉS COT DE LA PLAÇA 11 DE SETEMBRE DE RIPOLLET AL VALLÈS JUSSÀ.

Rebia unes imatges del Mario Felip Ruiz, on apareixen – primer en blanc i negre , i desprès en color – les cases que l’any 1910, Magí Baqués Cot encarregava aixecar, a Josep Maria Dausá Roviralta, son les cases assenyalades amb els números 12 i 14 de la Plaza dita avui de l’11 de setembre , abans Plaça Buxó i anteriorment Plaça Sant Joan, i del antic mercat municipal.







No trobava enlloc cap referència d’aquest arquitecte ?. mestre d’obres ?. constructor ?. sou pregats de fer-nos arribar més informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com

La casa de número 12, ha estat dividida en dos habitacles.

De la descripicó tècnica reproduïm : Casa adossada de planta rectangular, construïda amb maó arrebossat. Compta amb planta baixa i primer pis, i es cobreix amb una teulada plana. La façana simètrica presenta dues entrades als extrems flanquejant dues finestres arrodonides, protegides per unes reixes decoratives, i amb petites decoracions de ceràmica verda als costats. S'entra per la porta a l'esquerra. Al primer pis, es localitzen dos balcons d'escàs voladís que es situen sobre les portes al primer pis. S'obren també quatre finestres cegues finalitzades a la part superior amb formes arrodonides i un tram central sobre elevat. La part superior de l'edifici es remata amb un frontis de sis merlots separats de baranes de ferro.

A la casa de número 14 hi vivia de lloguer un metge de cognom Espinasa, que marxava als anys 60 a l’Argentina. Ens agradaria saber el nom propi i el segon cognom d’aquest facultatiu.

De la descripció que se’n fa a la pàgina ‘pobles de Catalunya’, reproduïm : La casa presenta una decoració original i imaginativa dins un Modernisme sense concessions historicistes, d'influència secessionista. El disseny de la façana juga amb els perfils rectes i curvilinis i és al coronament on s'expressa amb més llibertat compositiva. Detalls de ceràmica i de forja contribueixen a donar-li vivacitat al conjunt.

Els Ajuntament tenen vers el Patrimoni Històric una sèrie d0bligacions legals; una de elles és la de documentar-ne amb el màxim nombre de detalls la seva peripècia vital.