L'avet fratern



Estaven front aquell majestuós avet en aquella parisenca plaça

Volien trencar amb les invisibles cadenes que ennuvolaven els seus més íntims desitjos

Als peus de l'avet van deixar els símbols què durant tant temps van separar les seves vides

Fàtima el seu simbòlic mocador que la empresonava en aquella creença heretada dels seus avantpassats

Jean aquell maquiavèl·lic llibre xenòfob que tant odi pretenia inculcar-li

Un murmuri ,sorpresos descobriren provinent de l'avet

-Besar-vos

-Besar-vos-insistí 

Aquell avet màgic era un ésser viu que expressava el desig més anhelat per ells

Es van apropar lentament
Les respiracions es van accelerar.
Van tancar els ulls per retenir aquell moment únic.
I es van besar

Van plorar, riure i cridar

Totes les emocions incontenibles sorgiren en aquell instant

-T'estimo-va dir en Jean

La Fàtima,va somriure i el va omplir de petons

Els enamorats deixaren la plaça per cercar un racó més íntim on fruir de l'amor

La emoció dels amants contagiá al màgic avet
Va voler difondre la bona nova en aquella gèlida nit

Cada persona que s'apropava als objectes rebutjats pels amants els murmurava paraules tantes vegades escoltades i oblidades

-Amor

-Fraternitat

Per una nit en aquella plaça es va contagiar l'amor fratern per l'humanitat