L'Assassí venjatiu

Un relat de: alejo4

El senyor Garcia, alcalde de la ciutat de Odenbidge es va dirigir al parc municipal, on es celebrava la festa del poble. Quan van arribar va seure a un banc. De sobte dos trets van impactar contra ell, un al seu braç, que només el va roçar i un altre al cap que li va causar la mort. Els investigadors van arribar a la plaça municipal i van començar a investigar. Van trobar una bala incrustada a un arbre, que contenia sang, i la van agafar per investigar-la. Quan els investigadors es van dirigir al edifici d'on provenia el tret, un veí del edifici va parlar amb ells. Li van dir que havia vist un home canós a una terrassa del pis 3r 2a. Llavors els investigadors es van dirigir a aquell pis, van començar a investigar i quan van investigar la terrassa van trobar una ungla sota una planta. Es van dirigir al laboratori i van esbrinar de qui era. Es tractava d'una ungla de una dona anomenada Marta Folx. Els investigadors van parlar amb ella i va dir que aquell dia havia baixat a la plaça per celebrar la festa del poble. També els hi va dir que el seu novio havia estat a casa perquè no volia sortir. Ells van entrevistar al novio i ell va dir que a aquella hora estava amb un amic a casa i que va anar un moment a comprar tabac quan va sentir el tret. Els investigadors ja no sabien que fer, quan un dels investigadors va dir que anessin a parlar amb el noi que estava a casa de la Marta. Va començar l'entrevista, els investigadors van començar a fer-li preguntes: - Vostè va estar al pis de la Marta és veritat no? -Sí. Els investigadors van tornar al pis de la Marta i van trobar la arma del crim. Estava molt ben amagada dintre d'un armari entre la roba i van investigar si hi havien empremtes digitals. Van trobar unes ditades de l'amic del novio de la Marta. El van atrapar i li van preguntar perquè ho havia fet.
- Perquè el meu pare treballava amb l'alcalde, i a l'alcalde no li queia molt bé i l'amenaçava fins que el va despatxar i es va suïcidar. Per això ho vaig fer...El van empresonar quinze anys.

Comentaris