L'ARC DE TRIOMF DE BERÀ.

Sortia de l'Autopista a l'altura del Vendrell, i em disposava a passar pacientment fins a dues hores fent cua per la N-34O, volia arribar fins a L'Arc de triomf romà, al terme de Roda de Berà (Tarragonès), elevat sobre la Via Augusta.

Davant la critica situació econòmica del país, agreujada - si encara és possible - pels continus escàndols de corrupció de politics i funcionaris, em semblava versemblant - tot i que molt fantàstica - la possibilitat de que aquest monument fos venut al millor postor.

Al fons Salvany, on si no ?, trobo imatges antigues i n'escullo una de 1.912, període en el que els vehicles circulaven per l'interior de l'arc.

També - gat escaldat - recolliré imatges actuals, no fos cas, oi ?

Alguna informació bàsica :

Les mides de l'arc, son : 10,15 m d'alçària per 4,87 m d'amplada, emmarcat per dues pilastres corínties que sostenen l'entaulament, en el fris del qual hi ha la inscripció dedicatòria. El total del monument té 12,28 m d'alçària i 12 d'amplària.

D'una gran simplicitat decorativa -no hi ha relleus-, és dotat, però, d'una gran harmonia de proporcions.

L'anàlisi tipològica i epigràfica demostra que fou bastit al final del s I aC per ordre testamentària d'un ciutadà anomenat Luci Licini Sura, (que cal no confondre amb el senador homònim que visqué al s I dC a Tàrraco) el qual molt probablement el dedicà a l'emperador August.

El 1788 fou restaurat per primer cop. Una segona restauració (1840) malmeté les restes de l'entaulament i de la inscripció, i el 1936 un atemptat en provocà gairebé l'enderrocament.

Com a resultat d'aquests avatars, al monument actual li manca l'arc àtic i bona part dels elements constructius no són originals.

Entre 1994-98 una nova restauració intentà retornar-li l'aspecte anterior al 1840.

Arribeu-vos fins a l'Arc de Berà.

© Antonio Mora Vergés