Cercador
L’ARBRE DE LA LLIBERTAT. LLANCÀ. EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA. CATALUNYA
Un relat de: Antonio Mora VergésRetratava , només parcialment per les seves mides : Alçària total (h) = 11,5 metres ; Volt de canó (c) = 3,48 metres ; Capçada mitjana (C) = 12,5 metres, l’arbre monumental de l’espècie, Platanus × hispanica de Llançà, que juntament amb el "plàtan de la Plaça de Colera" i el ‘plàtan de la Plaça de la Vila d'Arbucies ’, és un dels Arbres de la Llibertat que encara sobreviuen a Catalunya.
A Llançà presideix i fa ombra a la Plaça Major del poble.
Després de la Revolució Francesa, el plàtan fou considerat l'arbre que simbolitzava la Llibertat i sota aquest ideal fou plantat a molts llocs.
En els dies posteriors al final del conflicte bèl•lic que es generava per la sedició dels feixistes contra el GOBIERNO de la II REPÚBLICA ESPAÑOLA (1936-1939), un escamot de soldats , mal dits ‘nacionales’, que s’ocupava de la supressió dels símbols liberals l'anava a tallar, el rector de Sant Vicenç hagué de fer valer el seu grau militar de capellà castrense per salvar el gran arbre de la plaça.
Ens agradarà saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com el lloc de naixement i traspàs d’aquest prevere i els seus nom i cognoms.
Darrera seu l’església parroquial de Sant Vicenç de Llançà.
A Llançà presideix i fa ombra a la Plaça Major del poble.
Després de la Revolució Francesa, el plàtan fou considerat l'arbre que simbolitzava la Llibertat i sota aquest ideal fou plantat a molts llocs.
En els dies posteriors al final del conflicte bèl•lic que es generava per la sedició dels feixistes contra el GOBIERNO de la II REPÚBLICA ESPAÑOLA (1936-1939), un escamot de soldats , mal dits ‘nacionales’, que s’ocupava de la supressió dels símbols liberals l'anava a tallar, el rector de Sant Vicenç hagué de fer valer el seu grau militar de capellà castrense per salvar el gran arbre de la plaça.
Ens agradarà saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com el lloc de naixement i traspàs d’aquest prevere i els seus nom i cognoms.
Darrera seu l’església parroquial de Sant Vicenç de Llançà.
l´Autor
6949 Relats
1212 Comentaris
5616128 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- CONSPIRANOIA
- IN MEMORIAM. CAPELLA DE CAL PERET, ADVOCADA A SANT PERE MÀRTIR. ALGERRI. LA NOGUERA.
- REFLEXIÓ PELS “ CAÏNITES” EN L’AFER DEL ÍNIGO ERREJÓN GALVÁN.
- EPIPHYLLUM ANGULIGER. FLORIR A LA TARDOR
- HISTÒRIES DE BENJAMIN MILEIKOWSKY, ARA NETANYAHU. TERROR JUEU
- CAPELLA DE VILADELLEVA ADVOCADA A LA MAREDEDÉU. CALLÚS. EL BAGES
- ESGLÉSIA DE LA VANSA, ADVOCADA A L’APÒSTOL SANT PERE. LA VANSA I FÓRNOLS. L’URGELL SOBIRÀ. LA VEGUERIA DELS PIRINEUS
- CAPELLA DE LA MAREDEDÉU DEL PORTAL. OLOT. LA GARROTXA
- CONFIRMADA L’ADVOCAVIÓ DE LA CAPELLA DEL MOLÍ DE PALS, SANT ANTONI ABAT . L’EMPORDÀ JUSSÀ.
- TENIU DADES DE L’AUTOR DEL FOSSAR MUNICIPAL DE COLOMERS?. L’EMPORDÀ JUSSÀ
- IN MEMORIAM. CAPELLA DE LA MAREDEDÉU DEL ROSER. COLL DE NARGÓ. L’URGELL SOBIRÀ. LA VEGUERIA DELS PIRINEUS.
- IN MEMORIAM. EDIFICI DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA
- COMUNIDOR DEL SANTUARI DE L’AJUDA. BALENYÀ. OSONA
- IN MEMORIAM. CAPELLA DE SANT ANTONI ABAT DE LA BORDA DE L’ANDREUET. SORPE. PALLARS SOBIRA.
- LES MARGARIDES DE SANT CELONI, TENEN RELACIÓ AMB L’ARQUITECTE EMILI SALA CORTÉS?.