Cercador

Llista categories

L'amor

Un relat de: AVERROIS

Sento passar els segons,

que mastego com si fossin hores

per un anhel d'intranquil·litat.

La trobo a faltar, la vull acaronar.

Quan fa que no la he vist?

Quan fa que no la he besat?

Se'm il·luminen els ulls quan la veig

la seva mirada és per mi com foc

els seus llavis la fruita prohibida

el seu cos el meu complement.

Quan li agafo la mà, tremolor,

una frisança em recorre el cor

que ja no és meu me'l ha robat

i de mi no té compassió.

Com he pogut viure sens ella?

Com he pogut respirar i veure-hi?

Com ha pogut bategar el meu cor?

Abans de que m'estimés.

Comentaris

Afegir comentari

Grans sentiments...[Ofensiu]
bufanúvols | 31-07-2007 | Valoració: 10
.
...[Ofensiu]
Maria Pilar Palau Bertran | 07-11-2006 | Valoració: 10
Una poesia preciosa, tot ho és lo que es refereix a l'amor, ets el rei dels poemes!
Sempre et dic el mateix... que els fas molt, i molt bé! No deixis mai de fer-ne !
Gràcies pel teu comentari i molts petons i abraçades.

l´Autor

AVERROIS

405 Relats

932 Comentaris

371549 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Afegir a preferits

Biografia:

Vaig néixer a Manresa un fred Gener de fa uns quants anys i com va escriure el poeta:

Tots els records plegats
són una gota d'aigua
dins una mar immensa.
I el violí que no se sent
deu plorar alguna mort
que jo no sé.

Què la vida us sigui lleu!

Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >