L'altra història

Articles extrets de la Gran enciclopèdia iberiana (Perpinyà, 2039)

Muret, batalla de (12 de setembre de 1213). El rei d'Aragó, Pere, anomenat el Catòlic, agafa les armes per defensar els seus súbdits herètics contra l'agressió francesa. Segons refereix la crònica de fra Joan Despuig, la nit abans, el monarca, segons el seu costum, volgué follgar e tenir deport ab tres domnes alhora. Un inoportú atac de debilitat provoca que, segons una font llatina anònima, erectionem non tenuisset. Irat, despatxa les dones i es lleva a trenc d'alba. Incita els seus barons al combat, però no content amb això, cavalca a l'avantguarda de les seves tropes. La cavalleria catalanoaragonesa ataca per sorpresa el campament francès. Mentre la infanteria del rei En Pere provoca una gran mortaldat entre els vinguts del nord, el mateix monarca repta el cabdill francès, Simó de Montfort, a combat singular. Tot apunta que la indisposició d'En Pere fou provocada per un filtre amagat en el vi que li portaren les tres dames, agents de Montfort. Una font llatina anònima posa en boca d'aquest darrer les paraules marico i blandipenis, referides injuriosament al rei aragonès. Amb un mateix gest simbòlic aquest talla els atributs de Montfort i acaba amb qualsevol influència del petit regne francès sobre el nord de l'actual Ibèria. Com és sabut, aquesta derrota marca l'inici de la decadència francesa i la seva posterior alineació amb Flandes. La batalla de Muret suposa, entre d'altres coses, la consolidació de la corona catalanoaragonesa al nord dels Pirineus i el començament d'una etapa de tolerància religiosa inusitada.

Amèrica, descobriment d' (9 de setembre de 1490). El viatger castellà Cristóbal Colombo, endurit pels seus viatges per la Mediterrània i coneixedor de la rica tradició cartogràfica mallorquina, convenç el rei aragonès Ferran de la possibilitat de viatjar cap a l'Est anant vers l'Oest. El context és l'adequat: la pau d'Alhama (1486) significa de facto la fi de la Reconquesta i la garantia per a un estat musulmà a la Península. Per altra banda, la pacificació de la revolta foral castellana (1488) i el capital aportat pels cada cop més tolerats jueus atorguen els mitjans humans i econòmics per a una empresa de conquesta. El 2 de juny de 1490 salparen de Petxina, en la frontera amb el regne d'Alandalusia, tres galeres, la Graciosa, la Bonica i la Joganera, sota el comandament dels germans Bernat, Ramon i Agustí de Pardal i Passerell. L'almirall Colombo, després d'un periple plagat de penalitats, entre d'altres, un motí, una epidèmia que delma els seus homes i diverses tempestes, arriba a Guanahaní, actual República Dominicana, la matinada del 9 de setembre de 1490. La recerca infructuosa d'un país fabulós, Eldaurat, esperona les exploracions, sobretot vers el desconegut nord. El 8 de juliol de 1512, el tarragoní Magí Llopis i Riera funda Nou Reus a la desembocadura del Mississippi. Amb l'arribada del Flor de maig, el 22 d'abril de 1678, els puritans o neocàtars s'estableixen a la regió dels grans llacs. El Nou Món ja és aleshores conegut amb el nom d'Amèrica.

Independència, guerra de la (1770-1772). Les colònies iberianes entre la desembocadura del Mississippi i Terranova aprofiten la situació de feblesa de la metròpoli, provocada per la guerra contra l'Imperi austrohongarès. La revolta, anomenada dels Pepets, esclata el 19 de març de 1770, dia de sant Josep, quan al port de Nou Sabadell els comerciants criolls llencen a l'aigua, en senyal de protesta, la botifarra d'ou que arriba d'Ibèria. Per què hem de pagar més doblers que es senyorets iberians? es demana el comerciant Tomeu Miret i Romero, alcalde de Nou Sabadell i màrtir de la Independència. A la seva mort, les Ciutats Unides --Nou Sabadell, Avinyonet, Nova Cervera, Vilanova dels Apalatxes, Molins de Dalt i Sant Pere Màrtir del Nou Món, únic reducte catòlic-- nomenen una Assemblea Constituent, que delega tots els seus poders en el primer president de la Generalitat dels Estats Units d'Amèrica, el purità o neocàtar Ubald Sescebes i Alpontí. Les batalles de Puigformós i Weekanahakina (març de 1772) decanten la balança del costat rebel, que compta des del començament amb el suport de les nacions índies. Nosaltres també ésser una nació, és el crit de guerra amb què Bou Tossut, cap algonquí, incita a la rebel·lió els seus germans de raça. La gratitud del govern revolucionari és l'origen de la petita i pròspera Nova Osona, a cavall entre els gegants Estats Units i el Canadà italianòfon. El futur Napoleó I tingué una actuació destacada en la batalla de Puigformós, la qual cosa li va valer el grau de capità.

Congresso de cultura ispana (Congrés de cultura hispana). Institució regional matritense que pretén recuperar el dialecte i el folklore hispà. Segons estimacions de l'Académia de la Lengua, l'ispano (hispà) és parlat per uns vuit milions de persones. Sectors del nacionalisme més radical, amb el suport pretesament científic de l'Istituto d'Estúdios Ispanos, hi afegeixen els parlants de castillà, uns dos milions més. No hi ha cap instància científica seriosa que admeti aquesta identitat castillà-hispà. La unificació d'Ibèria, assolida a finals del segle XV, suposa la decadència de les parles regionals en detriment de la llengua comuna iberiana. El dialecte hispà conserva una certa vitalitat als pobles, on encara el parla la gent gran que no ha tingut l'oportunitat de formar-se. Els seus fills l'entenen, però amb les estadístiques a la mà, cal dir que els néts s'estimen més la llengua comuna iberiana. Malgrat tot, la pressió d'un sector folkloritzant insisteix en la creació de publicacions en hispà i en la impartició d'una hora mensual d'aquesta llengua a les escoles, passant per damunt dels drets lingüístics de la majoria iberianoparlant.