L’ALTIPLÀ DE BUSA I SANT CRISTÒFOR. NAVÈS. SOLSONÈS. LLEIDA

Colpeix la immensitat de l’espai quan s’accedeix al pla de Busa, l’indret tallat per tots costats per altes cingleres, s'estén des de la Valldora a llevant fins a la del Cardener a ponent. Aquest pla és una illa natural sobre dels penyals de la serra de Busa on destaca la presència de la casa Rial, única masia encara habitada de forma permanent.



Tsniem dos objectius : el primer força senzill, era arribar-nos fins l'Església de Sant Cristòfol de Busa, que trobem esmentada ja l’any 1043 (amb el nom de Galtén),i que formava part de l'antiga jurisdicció eclesiàstica de Sant Pere de Graudescales.




Ens expliquen que la parròquia tenia 63 habitants quan es va fer la reforma que convertiria la primitiva romànica en una edificació ‘trentina’ remarcable únicament per l’espai que l’envolta; al seu cos hi ha el clos del fossar i la llinda figura l’any 1758



El caràcter aïllat i relativament inexpugnable d'aquest indret explica la utilització que com a camp d'instrucció militar se’n va fer durant la guerra de la Independència.

El tinent coronel solsoní Francesc Xavier de Cabanes i d'Escofet proposà al capità general de Catalunya Luis de Lacy y Gautier la utilització de Busa com a campament i segura rereguarda. Es van fortificar els punts més febles i es construïren un miler de casetes de fusta per a l'allotjament dels resistents. De fet, una de les quatre masies que encara resten en peu al pla de Busa, porta el nom de ca l'Artiller.

Busa, després de Cadis, va ser el primer indret d'Espanya en proclamar la Constitució de 1812, en un acte al qual assistiren uns 8.000 soldats.

A l'extrem nord-occidental del pla destaca el Capolatell, més conegut com "la presó", que era el nostre segon objectiu del mati, s’explica que tancaven en aquell penyal als soldats napoleònics; s’ha popularitzat una tradició romàntica en la els francesos desesperats, es llençaven al buit al crit «Mourir à Busa et resurgir à Paris» (Morir a Busa i ressorgir a París). Quan estàs creuant damunt la fràgil passarel•la de ferro, tens consciència de l’extrema crueltat amb que eren tractats.



Mossèn Marc Rovira, rector de Sant Feliu de Lluelles, fou testimoni de la fortificació del massís de Busa durant la guerra napoleònica, així com dels moviments del general Lacy a la zona. Recollí les seves observacions en un llibre: "Breu notícia de les coses més notables que han passat, especialment des del any 1790 en avant". El document original ha desaparegut i es conserva la transcripció que va fer Mn. Joan Serra i Vilaró a l'Arxiu Comarcal de Solsona (LLORENS I SOLÉ, A., 1981)

Veniu al Solsonès, volteu per la ‘ terra ferma’; Catalunya és un destí encisador !!!!!