L'aliada de ningú

De sobte s'adona que ja no la duu. Vaja, li deu haver caigut. Fa unes quantes passes enrere mirant al terra, però no la veu. Va una estona amunt i avall del carrer, potser ha rodolat. Finalment es queda dreta, pensativa. Realment és tan important com per haver-la de buscar? Cal que inverteixi més temps en ella? De fet, tampoc no recorda quan va ser l'ultima vegada que la va veure al seu dit. Potser fa més temps que no es pensa, però ella se n'acaba d'adonar. Ja no la duu. No la duu físicament a la mà, però li sembla que ara ja no era més que això, una cosa física. Ja no tenia cap significat. Bé, potser li recordava una mica què no havia de repetir. Al final decideix que no vol invertir més temps en ella, que ja ha fet prou el préssec amb tota aquesta història.

És cert, ha perdut l'aliança, però ja no és l'aliada de ningú.

I ara és més lliure. Ara és lliure.