La mirada

Ella veu com ell abaixa la mirada. Ja sap què passa. Sap que ell no serà capaç de dir-li el que li ha de dir. Ell sap que ella ho sap, però ni tan sols la pot mirar. Ella sap que mai no l'ha estimada. Ell no en sap d'estimar. No sap ni estimar-se. Ella sap que fins que ell no s'estimi mai no podrà estimar-la; no a ella, a ella no l'estima ni l'estimarà mai, ara és ella que no vol que l'estimi; ella sap que ell no podrà estimar mai a l'altra. Ella prova de dir-li, però l'altra no vol escoltar-la, ni sentir-la. A l'altra li fa por que el que ella diu sigui cert, per això no vol ni pot sentir-ho. Ella només vol sentir-li dir a ell que no l'ha estimada mai, que no la vol tornar a veure i que mai més no es creuaran pel carrer. Ella només vol desaparèixer i que ningú, ni ell ni l'altra, sàpiguen on és. Ella només vol algú que la miri, que no abaixi la mirada, que li digui que s'estima i que vol estimar-la.