L'AIGUA

L'AIGUA

Llàstima que t'embrutem
i cada jorn ets maltractada,
més per tu lluitarem,
i tornaràs a ser admirada.
Per la muntanya rodoles
amb la teva veu melodiosa,
de cada pedra t'enamores,
tot passant dient-li una cosa.
Acarones cada tros del camí
com amant i pacient esposa,
que pateix pel destí
d'una terra tan formosa.
Del camí ja cops t'aparten,
per canonades et fan passar,
les màquines t'embruten
i et tornen a deixar.
I pel camí continues,
fins a la mar arribar,
on les penes oblides
i per fi pots descansar.