L'Agost

(L'ocell)


L'oreneta deixa el niu

lluint les seves ales al vent,

alegre de llibertat, de poder,

que la fa cantar amb esperança.

L'acull el vell arbre del bosc

que l'hi explica les seves vides,

i ella li conta com son els núvols,

les muntanyes de més enllà,

com són els rierols de la plana

que van a morir a la mar.

Li conta la vida d'altres arbres

a on ha anat a descansar,

i s'entristeix per totes les criatures,

que mai no podran volar.