Lady Marie

Seria convenient que em donessis alguna senyal de vida estimada Lady Marie.
Les hores que he passat esperan-te Lady Marie. Les hores que m'he passat mirant com queia el sol per la finestra, i recordant tot el que haviem viscut. Com vas poder abandonar-me? Com vas poder deixar-me anar la mà? ara només queden les meves lamentacions que miren per la finestra. Quin tren devies agafar que et va portar a llocs tan meravellosos, i et va ensenyar gent tan especial que vas perdre el bitllet de tornada? Lady Marie, perquè has volat sense mi? t'han cresut les ales i ara segueixes el vent, però perquè m'has pres les meves també? no puc seguir el teu vol perquè ja fa massa temps que vas marxar. I resto aquí en aquesta habitació trista, esperant que tornis. Esperant que algun dia, potser algun dia, el vent et faci tornar.

Si tu sabessis tot el que enyoro cada vegada que obro la porta. Quantes hores vam passar plegades entre aquestes parets de cartró? Ja no t'importa tot això ara? Ja t'és igual l'olor de terra humida que entrava per la finestra? Em cridaves desde la butaca vella, somrient, només per dir-me que es notava que havia tornat a ploure. I jo m'asseia al sofá de davant una estona, encara que tingués feina, i et mirava sabent que estaves de bon humor. I llavors em miraves, amb aquests ullets verds, i ens posavem a parlar de qualsevol cosa. Cada paraula que sortia dels teus llavis sonava suau i tendre, protectora i bella.

Cada vegada que vaig a dormir, en passar per davant de la teva cambra, no puc evitar aturar-me i observar el teu llit, al costat del prestatge ple de llibres de teatre i revistes de fotografia. I m'hi assec, amb compte, i no puc evitar estirar-m'hi, per notar la teva olor maternal, per acariciar els mateixos llençols que et cobrien la pell. I quan quasi m'hi adormo, em desperto sobresaltada i amb l'ànima plena de llàgrimes m'arrauleixo contra els meus, molts més freds i molt més durs.

Però tu no sabies Lady Marie, que jo et somiava cada nit, que eres la meva llum, el meu ángel, la meva vida. Que em sentia feliç quan m'abraçaves i em feies un petó per dir-me bon dia. La teva olor, que m'envoltava i em feia somiar coses que ja havia renunciat a tenir. I et mirava sense que em veiessis a través de la porta mig oberta de la cuina mentre, encara amb camisa de dormir, et preparaves un café amb llet, suau, com tu. De vegades te n'adonaves, i em miraves sense donar-hi importancia, rient, em preguntaves alguna cosa per començar una converssa. Eres tan dolça sense saber-ho.. Quan t'agafava la mà i te l'acariciava en els dies en què estaves trista perquè tornaven vells records, jo somiava que me l'apretaves i els nostres dits s'enllaçaven, i llavors no em calia dir-te res, perquè ja ho sabies tot.

Però mai vas saber-ho Lady Marie. Mai vas saber que darrere l'amiga incansable que compartia amb tu aquell piset de París, s'amagava i s'amaga un amor desmesurat i reprimit, una necessitat vital de veure't al entrar a casa, un desig amagat de desfer-me entre els teus pits, una angoixa per no trobar mai les teves mans buscant les meves mentre miro per la finestra com cau el sol.