Laberint que retorna

Un relat de: free sound
L ‘interès i l’avarícia són sinònims de cobdícia,
A ixò ja no n’és delícia, i no forma part de mi.
B uit de forma o amb fictícia, que la vida fa justícia,
E strelletes del camí.
R ere els murs d’aquell castell,
I mantant allò més bell,
N o en vull jo pas cap promesa,
T an sols vull la flama encesa,

Q ue s’enlairi com ocell.
U nivers que ara es disfressa,
E vitant allò que espessa,

R aig de llum que ara té pressa,
E l temps passa sense més.
T ot recorda que algun dia,
O n hi havia melodia,
R es millor que l’alegria, és tresor que cal guardar.
N ítid i sincer batec, o diferent el meu tec,
A braçar sense buscar-ne, i estimar la llibertat.


Desembre 2011

Comentaris

  • es un plaer a llegir[Ofensiu]
    liudmila | 03-12-2011 | Valoració: 10

    els seus poemes! Per a mi són més fàcil de comprendre el missatge concís que dones en ells. Clars, emocionats i amb la creativitat i originalita d'expressió!
    Moltes gràcies també pel teu comentari a l'ultim poema - estava en dubte llinguística (per a mi encara costa molt això), posar "separeu amb els estimats" o "separeu desl estimats", veig, per teu comentari, que "de" és correcte.. Bé, però es publicat més com la trucció "literal"... :) Si estarà a la presentació del llibre al 17 de desembre m'agradaria coneixer-li personalment!

  • m'agrada quan dius...[Ofensiu]
    joandemataro | 03-12-2011 | Valoració: 10

    " no vull cap promesa, tan sols vull la flama encesa" , és una frase carregada de contingut, molt bé free !

    abraçades a dojo
    :-)) joan

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: