Laberint 1 (o 1+1=3)

Un relat de: Dada

M'aturo perdut al laberint.
Un cordill penja de dins de la meva orella.
Estiro i estiro
i metres de fil surten del meu interior.
Entrelligat amb el fil surt el meu cervell.
El fil continua sortint.
Tot d'una l'extrem
comença a correr pels passadissos del laberint.
Jo corro darrera del fil,
que cada cop es tensa més i més.
Corro i parets i cantonades llisquen per la meva pell
com
ones
pel
mar.
La lluna es va allargasant,
les estrelles giren i brillen.
Surto, surto del laberint!
És de nit, el sol brilla
i el temps s' a t u r a.
Una vida m'espera,
la teva i la meva.

Comentaris

  • Una olla[Ofensiu]
    Mossen Borrà | 26-03-2006 | Valoració: 10

    És una olla de la ostia, però em mola.

  • El fil d'ariadna [Ofensiu]
    Bruixot | 24-03-2006

    que surt de la teva orella
    potser no et portarà a la sortida
    del laberint.

    No cal.

    Doncs a fora n'hi ha un altre.

    La vida no espera.

    Avança. I prou.

    Bruixot