La Xapa

El coneix pels voltants de l'estació on. És jove, macot i una mica quinqui, com li agraden a ell. Després de quedar en que li donarà cinquanta euros, puja al cotxe i el porta fins al seu apartament. Un cop allà, li fot una bona mamada i li dona pel cul, disfrutant com un cabró. Després del coit, el noi li demana si es pot quedar a dormir aquella nit amb ell, doncs ha perdut les claus de casa i no te a on anar. La idea de passar-se tota la nit abraçat a ell el sedueix i, sense dubtar-ho, li diu que sí. Es tal l'excitació que té que, després de invitar-lo a sopar i veure una mica la tele al sofà, es tornen a ficar al llit i, li fot una altra mamada i li torna a donar pel cul. Després, molt relaxat, s'adorm com un infant. Pel matí, quan es lleva, es troba amb tota la casa regirada, amb els calaixos i l'armari amb la roba tirada pel terra. S'aixeca i se'n va corrents cap al calaix a on guardava les joies: Ja no hi són. Tampoc hi són els diners que te sempre guardats per si hi ha una emergència. Al anar al menjador es troba el mateix panorama. El molt cabró s'ho ha endut tot: falta la tele, el vídeo, el DVD i l'equip de música. El molt cabró li ha buidat el pis mentre dormia. Uns dies més tard, mentre està dinant tranquil·lament a casa seva amb la seva dona i les seves dues filles, la criada l'avisa que el truquen per telèfon. Quan si posa descobreix que és ell. Abans de que es pugui recobrar de la sorpresa, li diu que està al bar de sota casa seva, que està desesperat; que no te res que picar-se i te el mono i que si no li dona cent euros ara mateix, pujarà i li explicarà tot ala seva dona. La idea de que la seva família s'assabenti de les seves inclinacions sexuals l'aterra i, donant-se'n de que parla seriosament, molt al seu pesar, agafa cent euros i li baixa. Això sí; li dona amb la condició de que el deixi en pau i no el torni a molestar mai més. Ell li promet que així serà, agafa els diners i se'n va. Dues setmanes més tard el torna a trucar. Li diu el mateix, però aquest cop li demana cinc-cents euros. Ell s'hi nega en rotund: li va dir que no el molestaria més i aquest cop no li donarà. No obstant, quan li diu que puja cap a casa seva a parlar amb la seva dona li falta temps per agafar tres bitllets de cent i donar-li. Just al cap d'un mes el torna a trucar. Aquest cop li demana cinc mil euros o, de lo contrari, a més de dir-li a la seva dona ho escamparà per tot el barri fins que se n'assabenti tothom. Davant d'aquest panorama no dubta en dir-li que li donarà, però que no té tants diners a casa i que, si vol esperar-lo a les vuit en el descampat que hi ha al darrera de casa seva, els reunirà i li portarà. Li diu que d'acord; que allà estarà, però que no se li ocorreguí enganyar-lo perquè ho lamentarà. A les deu, quan arriba amb el seu cotxe al descampat, ja està allà esperant-lo. Es veu que deu de portar temps sense xutar-se perquè se'l veu molt inquiet i nerviós. Només baixar li demana els diners. Li diu que si, que els te a la butxaca. Davant la seva atenta mirada, posa la ma a la butxaca i, abans de que pugui fer res, treu un ganivet de cuina i li clava a la boca del estómac. Mentre cau al terra retorçant-se de dolor, es venja d'ell baixant-li els pantalons i donant-li pel cul. Quinze dies més tard torna a donar voltes amb el cotxe pels voltants de l'estació. Escull un noi rosset, amb cara de trapella, com li agraden a ell. Aquest cop, en comptes d'anar-se'n cap al apartament, se'n va directament cap al descampat. A la guantera hi porta el ganivet de cuina.