Cercador
La vida ja no és com abans
Un relat de: Xavi- Compartir:
Quan la veig dormint d'esquenes
I la calma dels seus somnis
Arrossega bells poemes...
O la miro en el silenci
I ella mira tota cega,
No voldria mai que pensi
Que la vida, ja no és com abans.
Suaus balades, que ja no recordem.
Herois i fades, que s'ha emportat el vent.
Quan la veig trista i marcida
Recordant la seva infància
Recordant aquelles vides...
O la veig sense que es tensi
Una corda dins de l'ànima
No voldria mai que pensi
Que la vida, ja no és com abans.
Les princeses, que ja no recordem.
Mil promeses, que s'ha emportant el vent.
Quan la beso i no em respon
I els seus llavis no bateguen
Amansits per un gran son...
O la busco dins l'extensa
Llunyania del seu vol,
Em fa entendre que ja ho pensa
I la vida, ja no és com abans.
L'he buscat, i no he trobat res.
Se'n ha anat, per no tornar mai més.
Comentaris
-
Xavi | 28-12-2007 | Valoració: 10
ok
-
A avet_balu[Ofensiu]Xavi | 15-11-2007
Ah! I gràcies per la benvinguda.
Em fa sentir bé aquest racó! -
Gràcies XaviereT, gràcies Avet_blau[Ofensiu]Xavi | 15-11-2007 | Valoració: 10
XaviereT has captat el sentit exacte del poema/cançó. Gràcies per la teva opinió.
Avet_blau el teu comentari no opina només del poema, sinó que va més enllà. Gràcies també... Però no és fàcil dir 'com passa això, millor així'. No és fàcil. Gràcies pels teus ànims... Intentaré inventar més la propera vegada. Potser aquesta és massa autobiogràfica.
Mmmmmmmmmmm... Que bé que algú et llegeixi. Gràcies als dos.
-
Quan la vida s' apaga.[Ofensiu]Avet_blau | 15-11-2007 | Valoració: 9
Quan la vida s' apaga
lenta i brutal ,
va esborrant els moments mes dolços .
Si no respon als petons,
i els llavis no bateguen,
perque estan adormits,
com una espelma, que s'acaba,
s' ens acosta la fi.
Benvingut Xavi !
Avet_blau -
Molt bé[Ofensiu]XaviereT | 15-11-2007 | Valoració: 10
M'ha agradat molt com expresses la pèrdua. Entenc que es deteriora una relació i desapareix no?