la vida és una caixa de sorpreses

La vida és una capsa de sorpreses, un joc on és guanya i es perd, un camí que has de recorre per arribar a la teva meta. Hi ha dies que crec que les coses que estic fent
No tenen sentit, vull dir, que no se si estic fent lo correcte, però hi ha dies que quant
M'aixeco dic; avui és el meu dia, la vida continua, haig de viure i deixar viure a l'altre gent, ja que hi ha persones que viuen i no deixen viure a les altres, però amb Això jo no mi posaré pas.
Diguent això, vull entra en un tema bastant delicat,, l'amor, l'amor forma part de totes les persones que viuen en el planeta , l'amor és més que un sentiment, es passió, es carinyo, és respecte entre les persones, es sentirte estimat i estimar, és donar tot per a l'altre persona. . . Quant arriba el moment d'enamorar tot és bonic, la més simple cosa pot arriba a significar Molt per algú, el simple fet d'esta amb la persona que estimes és una sensació inigualable, és com si un nen petit li regalen una joguina, es com . . . en fi, sigui com sigui l'amor és molt bonic, però. . . si és correspost esclà. Va haver una temporada que creia que havia trobat la meva "media naranja" com dirien els castellans, però com diria jo: estava ENAMORADA, em sentia tope de bé amb certa persona, en aquell moment l'unic que m'inportava era fer-lo feliç, que estigui conten, alegre i sobretot que estigui bé amb mi, ho donava tot per ella, o si més no, gaire bé tot, feia el possible per anar-lo a veure'l. jo necessitava esta amb ell, necessitava esta al seu costat per poder viure cada dia el meu dia a dia. El que em passava era: m'aixecava del llit, pensava amb ell, anava al cole, pensava amb ell, dinava, pensava amb ell, tornava a anar a cole, pensava amb ell, arribava a casa, pensava amb ell, sopava, pensava amb ell, em connectava al msn, parlava amb ell, tot aquell tems la meva vida era ell. ELL i només ELL. Tot rulava perfecte, fins que un dia les coses van arriba a canviar moltíssim, d'una setmana a un altre, mals rotllos, discussions, més mals rotllos, més discussions, cada dia era Aixa, cada nit era plora, era sentirte com una puta merda al veure que estaves perden a la persona que t'havia ensenyat a estimar, al veure que no podies estar amb ell, que les coses s'estaven complicant massa. Un dia vam estar parlant i vam decidir deixar-ho tot, engegar tot a la merda, per una part m sentia com. . . una MERDA i per l'altre part em sentia bé, bé per què les discussions ja s'havien acabat, (bàsicament perquè vam deixar de parla), perquè no hi havia mals rotllos (bàsicament perquè no discutíem), els dies anavan pasant, jo encara pensava amb ell, i al pensa amb ell recordava tots els moments que havíem estat junts, hi havia coses que em recordaven a ell, i u tornava a passar malament, fins que un dia vaig decidir deixar el passat enrere i viure el dia a dia, és a dir, a viure el present, i no pensa en el passat, i tampoc pensa en el futur, vaig esborrar tots els seus sms, vaig substituir les fotos que tenia penjades al meu cuarto seves i meves , per fotos dels meus millors amics, que per sort, ells sempre estaran al meu costat, (si més no, espero que una persona estigui sempre al meu costat; MIRIAM) Des de llavors les coses van canviar bastant, ja no pensava amb ell, a vegades alguna nit pensava amb ell, perquè em donava conta de que en tot el dia no havia pensat amb ell i al recorda que no havia pensat amb ell tornava a pensa amb ell, Aixa van ser unes quantes nits seguides fins que una persona em va ajudar a no pensa amb ell, a oblidar-l'ho tot, a sortir de cada amb un somriure de una punta de la cara a un altre , perquè les coses van canviar moltíssim, crec que farà ja com 3 setmanes un mes que lo nostre va acabar, ara mateix no u vull recorda i molt menys pensari, perquè ara estic molt bé. El nostre amor ha arribat a un final, s'ha acabat, has sigut un gran amor i seràs un gran record. Ara només demano una cosa, jo no vull tornar a passar malament per amor, per els tius, només tinc 15 anys, se que si trobo a la meva "media naranja" em puc torna a enamorar, ho puc torna a passar bé, a sentir aquelles pessigolles que fa tems havia sentit per algú, però no vull que és torni a trencar el meu cor em petits talls de vidre que s'han clavar dins meu, ara només espero i desitjo que algú, curi els talls que porto a dintre i em torni a cossi totes les ferides i torni a reconstruir un nou cor, brillant, estupendu i que dongui amor, molt d'amor, i que mai s'apagui aquest amor,, que duri i duri per SEMPRE, i que no és torni a trencar en petits talls, ara vull viure el dia a dia, sense mira al passat i tampoc vull mira el futur, simplement vull veure les coses que m'esperen cada dia, disfrutar al màxim i dona tot el carinyu a les persones que m'envolten i que m'estimen.