coses que pasen.

Un relat de: annaa_agullanaa

Caminava per un camí roquellos, sola en mitg del bosc,
em vaig començar a espantar, corre, corre sense parar,
em vaig gira de cop i de sobte vaig trobar a una petita persona,
crec, que era la persona que em tenia que ajudar a sortir d'aquell
món perdut enmig de la foscor, d'aquell camí que se'n deia
tristesa, d'aquell cel on només es veia que ràbia, en aquell riu on
només hi pasava el sentiment d'impotència. la petita persona
em va acompanyar fins a un prat, on només hi havia alegria, carinyo entre les persones, amistat entre els animals, i sobretot un aire d'amor que corria per tot el cèl. aquella petita persona em va enseñar que era el valor de la amistat, que era de veritat el carinyo entre les persones, l'alegria de veure la gent del teu entorn bé, el respecte que hi ha entre certes persones.
Aquella petita persona em va treure d'aquell bosc ple de tristesa,
ple de penes, de ràbia, d'impotencia, de discusions , de l'odi i sobretot del rencor.
aquella petita persona, abans la mirava amb uns ulls petits, pero desde llavors li tinc molt de respecte, aquella petita persona és va
convertir en una gran persona i sobre tot a un gran amic/a*

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: