La vida és un somni

Com un suau remor
els pensaments s’enlairen,
poc a poc,
lentament,
com una gran onada
que colpeja insistent
martellejant el meu cap.
Perquè no puc prémer un botó?
I aturar-ho!
Aquestes idees que dansen,
tenebroses, apocalíptiques,
escruixidores...
Aquets somnis malaltissos
que es repeteixen,
fent mal.
Són reals?
Imatges, que com flaixos
et porten a no saber la veritat.
Encara sóc viu?
I al final et despertes
xop de suor freda,
mires al voltant
i en la foscor
te n’adones
que encara estàs somiant.