La vida continua

Un relat de: Noia Targarina

La vida continua
la música se sent
sents les notes tocar,
l’una darrera l’altre,
i els teus sentiments estan a flor de pell.
Els sentiments hi són
però no sento totes les persones del meu entorn
al meu costat
i em sento decebuda.
És un decepció des del meu cor,
i em pregunto com pot ser que hagi arribat aquí?
No ho entenc!
Què he fet jo per trobar-me en aquesta situació?
Però no estic trista, sols decebuda!
Intento mirar el futur amb el meu fill
i continuar endavant
amb les persones que em fan companyia
que ens ajuden i hi són
les sento al meu costat i del meu fill Óscar
tal com ho hagués volgut l’Òscar
aquest és el meu camí i continuaré endavant!
Pensant en el millor per a mi i el meu fill
acompanyats de les persones que estan al nostre costat
amb el cor en tot moment
sense defallir en cap moment!

Comentaris

  • Expectatives[Ofensiu]
    Prou bé | 27-04-2023

    Hola, feia dies que, tot i que et llegeixo no et comentava, però aquest poema m'ha fet pensar...
    No és bo crear-se expectatives que molts cops no es compleixen.
    És trist, molt, el què et va passar, però, com bé dius, cal tirar endavant amb el que tens. No el què desitjaries, sinó allò v que és real. La companyia i amor del teu fill i el suport dels que tens a prop. Sigui quin sigui.
    Ànim i sort.
    Amb total cordialitat